dimecres, 8 de gener de 2014

La Roses republicana

Aquests mesos estem vivint un període de canvi. Flota en l'ambient la sensació que aquests moments que vivim seran històrics i ens portaran cap a alguna cosa nova. Aquesta il·lusió pel canvi, aquest pessigolleig a l’estómac que tens quan esperes la resolució d'una situació incerta però emocionant, em porten inevitablement a comparar els temps que vivim amb situacions pretèrites semblants. Un bon exemple d'aquests tipus de moments és la victòria electoral republicana i la proclamació de la República de l'any 1931. 

Les eleccions del 12 d'abril de 1931 varen acabar amb una inapel·lable victòria de les candidatures presentades per un petit partit republicà, fundat només 15 dies abans per Francesc Macià i Lluís Companys: Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta victòria va ser la guspira que va accelerar tot el procés de canvi que s'havia anat gestant al llarg dels últims anys fins a acabar amb la fi de la dinastia borbònica i la recuperació, 200 anys després, de l'autogovern de Catalunya. La onada republicana que va recórrer tota Catalunya va passar també per Roses. Aquí, després de les eleccions un republicà, Salvador Marcó i Romañach, arribaria a l’alcaldia de la vila. El 14 d'abril, des del balcó de l'ajuntament, amb la república acabada de proclamar, es dirigiria als rosincs per posar-se al capdavant del canvi i demanar-los que afrontessin amb el màxim civisme i la màxima cohesió els canvis transcendentals que estaven arribant. 

Tot i el precedent de la victòria dels republicans rosincs, liderats per l'alcalde Marcó aquell llunyà 1931, el cert és que des de la transició democràtica mai ERC no ha tornat a tenir a la vila el paper decisiu i majoritari que va tenir anys enrere. Malgrat la gran tasca i la dedicació de molts militants republicans que han demostrat al llarg d’aquests anys, treballant sempre per fer gran a la nostra ciutat el projecte republicà, els resultats electorals dels últims 40 anys indiquen que mai s'ha superat la barrera del 13% dels vots. Molt lluny de les grans opcions majoritàries.

Aquestes dades podrien desanimar-nos i fer-nos resignar a la idea que ERC mai no tindrà a Roses un paper realment protagonista. Però res més lluny d’això. ERC, el 1931, amb 15 dies de vida, va superar totes les expectatives pessimistes i va posar-se al capdavant del gran moviment social que pretenia sacsejar el país de dalt a baix. Doncs ara, el 2014, a les portes de la més gran revolució democràtica de la nostra història, estic convençut que també sabrà situar-se al lloc que li pertoca i ser a l’avantguarda  de la construcció del nostre nou Estat.

I aquí, a Roses, a la nostra ciutat, treballarem també incansablement per constituir, sobre la base de la magnifica feina feta per els que ens han precedit, un projecte que pugui aspirar a majories. No aspirem a ser una crossa, ni un complement, ni un testimoni que observi, amb més o menys passivitat, com es va construint una Roses projectada per altres. Com Marcó fa més de 80 anys, aspirem a liderar el canvi des del municipalisme. Un canvi cap a una Roses de les oportunitats, progressista, oberta, inclusiva, culta, participativa i productiva. En definitiva, aspirem a liderar el canvi cap a la Roses republicana.
Salut i República!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada