dimecres, 22 de gener de 2014

Trencaments

Fa uns dies varem veure com, per primera vegada, el Parlament de Catalunya sol.licitava solemnement al Congrés dels Diputats espanyol que es transfereixin les competències en referèndums per poder celebrar, dins la legalitat espanyola, la consulta del proper 9 de novembre.

Tot i la importància del moment, el fet que finalment va transcendir a la premsa va ser que 3 dels 20 diputats del PSC varen trencar la disciplina de vot imposada per Pere Navarro i varen donar suport a la petició. Aquest fet ha provocat un sisme al PSC, que amenaça de ser el "tret de gràcia" a la llarga agonia dels socialistes catalans.

Aquesta amenaça de trencament del PSC, però, ha estat utilitzada per molts mitjans unionistes com a suposada demostració de com el debat sobiranista "separa" la societat catalana. L'argumentari és alguna cosa així com "de la mateixa manera que s'ha trencat el PSC, es trenquen moltes famílies".

Aquest argument, al marge de ser una clara mostra de la pobresa intel.lectual amb la que els contraris a la consulta ataquen el procés, demostra, sobretot l'essensia antidemocràtica de molts dels que defensen aquestes tesis. A Catalunya s'ha obert un debat ric i plural, al qual tothom està cridat a intervenir. Evidentment, com en qualsevol societat democràtica, han sorgit una gran diversitat d'opinions i tendències, totes elles legítimes i respectables. Per a un demòcrata convençut, el debat no és mai un element de discòrdia, sinó de trobada i enriquiment. I la democràcia, el dret a vot, no és una forma de dividir la gent segons la seva ideologia, és una forma d'unir-la independentment de quina sigui la seva ideologia.

I dins d'aquest procés, la crisi del PSC respon únicament a la recomposició del mapa polític català que ha obligat als partits a resituar-se (no sempre amb consens intern, com en el cas dels socialistes) en els eixos de coordenades d'aquest nou mapa.

El camí que hem emprès portarà a canvis i perquè tots aquests canvis arribin de la millor manera cal que totes les opcions siguin valorades i defensades. Cal que la societat catalana, tal com està fent, actuï com una societat democràticament madura i visqui, malgrat els sorolls i els intents de distorsió, el debat com un element de creixement i civisme.

Fa dècades que cohesionem aquest país i hem arribat a construir una societat plural però unida. Aquest és el nostre principal valor de cara a encarar els moments històrics que tenim per davant i, per més que ho intentin, no ens el prendran.

Salut i República

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada