PER QUÈ TRIO ALFRED BOSCH

Primer de tot, m’agradaria aclarir que, malgrat la percepció que es te aquí, a casa nostra, dels processos de primàries com un enfrontament fratricida entre membres d’un mateix partit en plena disputa interna (al contrari que altres països com els EEUU o França en que aquests processos son vistos amb normalitat i fins i tot amb bons ulls per l’electorat) personalment, crec que el sistema de primàries no implica en cap cas un enfrontament entre els aspirants a candidats, si no que suposa donar la possibilitat als militants dels partits que escullin quina creuen que és la persona que representarà millor els seus interessos i els principis ideològics del partit. Això doncs, malgrat la meva elecció per ser candidat d’ERC és Alfred Bosch, en cap cas veig l’altre candidat, Joan Ridao, com un enemic, si no que, senzillament, crec que el seu moment ha passat i que se'ns presenta una millor opció.

Joan Ridao

Sens dubte, Joan Ridao, igual que tota una generació de dirigents d’ERC que ha dirigit el partit durant els últims anys, han fet una feina molt important i que cal valorar. Tots ells son companys meus de partit als quals els he d’agrair els anys que han dedicat a la nostra causa comuna (aconseguir un país socialment més just i nacionalment més lliure) i es mereixen el meu més profund respecte, perquè en tot moment han fet el que ells creien que era el millor per al partit. Certament, la seva feina es va veure recompensada amb un creixement molt important, tant de resultats com de militants, en un moment determinat. No obstant, crec que, en els últims temps, les estratègies que han dut a terme han fallat i han creat una imatge d’ERC com un partit que ha deixat de banda els seus principis ideològics i com un partit que no respecte la voluntat de la gent que l’hi ha donat suport amb el seu vot. Aquesta mala imatge del partit ha suposat un càstig molt important en l’últim cicle electoral (en que hem perdut la meitat dels vots), i, per tant, crec que és fa necessària una solució per redreçar aquesta situació.

Estic convençut que la solució passa per una renovació a fons del partit. Sens dubte la renovació més important és la renovació estratègica (o de “full de ruta”). ERC ha de recuperar els seus principis fundacionals de partit progressista, republicà i independentista, i ha d’actuar en tot moment com a tal, si volem tornar a ser grans és imprescindible que mai deixem de banda (o donem la imatge de deixar-lo) cap d’aquests principis. La renovació, però, també cal que sigui de cares. Cal donar la imatge a la gent que comença una nova etapa a ERC i això també passa perquè els antics dirigents donin un pas enrera i deixin pas a gent nova.

Alfred Bosch

Aquesta renovació de persones ja s’està duent a terme (i de forma molt satisfactòria) a les estructures orgàniques del partit (Oriol Junqueras i Marta Rovira dirigiran el partit a partir d’aquest més de setembre), però també cal dur-la a terme pel que fa als caps de llista a les diferents eleccions. Les eleccions del 20 de novembre seran les primers del mandat de Junqueras i crec fermament que és necessari que sigui aquí on es comenci a  visualitzar el canvi. Així doncs, malgrat crec que cal valorar la feina de Joan Ridao i que segueix sent molt útil per al partit en altres àmbits, penso que Alfred Bosch és qui representa aquesta renovació que ERC necessita i que la seva trajectòria personal i professional l’acredita com una persona sobradament preparada per encapçalar les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions al congrés de diputats.

Així doncs, el proper dia 17 de setembre, si es que finalment es celebren les primàries, com a militant d’ERC donaré el meu suport a Alferd Bosch, i ho faré amb la plena convicció que representa un projecte que pot tornar a dur l’esquerra independentista  a la primera línia de la política catalana i que pot tornar a convèncer a una amplia part de la societat del nostre país. I es que, com deia el lehendakari Ibarretxe, en aquesta vida l’important no és caure, és tornar-se a aixecar amb molta més força.

Salut i República !