dimecres, 23 de març de 2011

Totes les societats coneixen la guerra? (Sapiens)

Article de la revista Sapines : http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/03/totes_les_societats_coneixen_la_guerra_927.php

S’han documentat cinc col·lectius de caçadors recol·lectors que no entenen, ni tan sols, el concepte de conflicte bèl·lic 


La qüestió de la guerra és una de les més controvertides que han tractat mai els antropòlegs. A causa de la influència que tenen les seves interpretacions en el conjunt de la societat i de la càrrega ideològica inherent al tema, les explicacions que s’hi han donat han variat molt, fins al punt de ser contradictòries.

Alguns han afirmat que es tracta d’un fenomen universal, manifestació d’atàvics instints presents en tota la humanitat, una interpretació molt en la línia de Hobbes segons la qual els humans són llops per als propis humans. Aquesta idea es va popularitzar a bastament al llarg dels anys seixanta del segle XX coincidint amb la guerra del Vietnam, però ben aviat va trobar arguments incontrovertibles en contra seu.

D’una banda, la constatació de la pràctica absència d’aquest tipus de manifestació violenta al llarg de la major part de l’evolució humana; d’una altra, el fet que s’havien documentat almenys cinc societats contemporànies de caçadors recol·lectors que no entenien ni tan sols el concepte de guer-ra: els indígenes de les illes Andaman (oceà Índic), els xoixon (sud-oest dels Estats Units), els yàmana (Amèrica del Sud), els indis misión (Califòrnia) i els tasaday (Filipines).

Conflictes interessats
Més clar, en canvi, és que la sedentarització i l’aparició dels estats nació va anar acompanyada d’un creixement de la freqüència de la guerra (els primers indicis evidents de confrontació armada col·lectiva s’han datat al Pròxim Orient al sisè mil·lenni aC). Aquest fet s’ha interpretat com una escalada creixent pel control d’uns recursos escassos i una tendència inconscient a la regulació del creixement de la població.

Desgraciadament, el mite d’una humanitat violenta ha arrelat amb prou força com perquè el militarisme pugui ser justificat pels que hi estan interessats i tolerat per la resta de la societat. Els milions de persones que es van manifestar fa una anys contra la guerra a l’Iraq, però, palesen el poc suport que té la guerra arreu del món, i demostren que és promoguda per grups de pressió reduïts, com els fabricants d’armament o les transnacionals petrolieres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada