divendres, 11 de març del 2011

L'ASSASSINAT DE SALVADOR SEGUÍ 88 ANYS DESPRÉS (Sapiens)

Us reprodueixo un article de la revista Sapiens :

 El fet històric
Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, va néixer a Tornabous (l’Urgell) l’any 1886, tot i que quan ell era petit la seva família es va traslladar a Barcelona. De formació autodidacta, ben aviat es va convertir en un dirigent del moviment obrer. El 1918 va ser elegit secretari general de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Catalunya, des d’on va intentar combinar la lluita obrera amb el catalanisme. L’any 1923 va ser assassinat per pistolers vinculats a la patronal al carrer de la Cadena de Barcelona.

La hipòtesi
Imaginem que Salvador Seguí hagués sobreviscut a l’atemptat del 10 de març del 1923, i a l’etapa del pistolerisme, caracteritzada pels cruents i continus enfrontaments entre sindicalistes de la CNT i grups armats dels sindicats lliures i la patronal. En aquest cas hipotètic, proposem conjecturar sobre com hauria afectat la CNT afrontar la dictadura del general Primo de Rivera amb la presència del Noi del Sucre, el seu líder més carismàtic, i com una confederació políticament intervencionista hagués condicionat el futur Estat republicà i frenat l’hegemonia d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El desenllaç: el lideratge social de la CNT
Amb Salvador Seguí com a cap visible de la CNT a Catalunya, la central sindical hauria desenvolupat mecanismes de lluita social més eficaços per a resistir, sense debilitar-se, la dictadura de Primo de Rivera. Un dirigent carismàtic com Seguí, temperat i realista, sindicalista convençut i favorable a la concreció d’un catalanisme d’esquerres, hauria tingut una influència creixent entre sectors populars, no estrictament obrers. Amb la idea del paper social que havia d’exercir el sindicat que tenia el Noi del Sucre, la CNT hauria plantat cara a la dictadura que hauria començat amb una gran conflictivitat social.

Les coses no haurien estat fàcils: la intervenció obrera hauria dificultat la implantació del cop militar; de resultes, la política patronal d’anihilació dels sindicats cenetistes portada a terme durant aquells anys, amb la complicitat de l’Estat, s’hauria vist reforçada per la repressió del nou Govern, disposat a tolerar només els sindicats que podia, d’una manera o altra, controlar.

El declivi dels pistolers
Si el Noi del Sucre no hagués estat assassinat, la CNT no hauria evitat la clandestinitat, però amb un dirigent com Seguí, amb dots de personatge profètic i home d’acció, no hauria perdut teixit ni eficàcia. La influència dels grups d’acció anarquistes, que sense el Noi van minar l’acció sindical, hauria estat molt petita. I, a més, s’hauria minimitzat la mitologia emergent entre les files cenetistes d’un anarquisme amb vestit de pistoler-venjador, representat per homes com Durruti o Ascaso. En el futur el paper d’aquests grups, aplegats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), hauria estat irrellevant. Superada la dictadura, la CNT de Seguí, pragmàtica, però no per això pactista ni seguidista, conscient que aquell era el seu moment històric, no s’hauria plantejat de manera il·lusa acabar amb la burgesia, però hauria tingut clar que era a qui pertocava dirigir la nova etapa històrica. La voluntat decidida d’engegar un projecte de transformació social viable l’hauria impulsat a intervenir, des del primer moment, en el futur Estat republicà, dirigint-ne les reformes i controlant possibles episodis insurreccionals.

Si el Noi del Sucre no hagués estat assassinat, a Catalunya, la presència i l’ideari poli-ticosocial que representava Seguí hauria condicionat la formació i el paper històric d’ERC, que des del principi s’hauria vist privada de sectors catalanistes bel·ligerants lligats a l’obrerisme. Amb una ERC dèbil, el lideratge social hauria estat de la CNT. D’aquesta manera, sense el vot delegat cenetista, Esquerra Republicana no hauria tingut l’hegemonia política i Macià difícilment hauria patriarcalitzat Catalunya. La II República hauria estat d’un republicanisme de menys declaracions diletants, a la manera d’intel·lectuals de casino, i més de construcció d’estat social.

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/03/l_assassinat_de_salvador_segui_88_anys_despres_900.php

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada