tag:blogger.com,1999:blog-78491965594048421102024-02-20T01:53:15.664+01:00el blog d'en Planajoan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.comBlogger160125tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-25395594755922153642023-08-09T13:29:00.001+02:002023-08-28T13:32:41.892+02:0020 anys de la nostra Biblioteca<b>Publicat al diari digital Vila de Roses el 09/08/2023<br /></b><br /><div style="text-align: justify;">Cada any la revista de festa major acostuma a estar dedicada a alguna efemèride, esdeveniment o element característic de la nostra vila.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ja fa uns mesos, vàrem haver d'encarar la decisió sobre a quin element volíem dedicar-li la revista per aquest 2023, i la decisió va ser clara i segura: el 20è aniversari de l'actual equipament de la Biblioteca Municipal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_dKTdoH5AmleXw_N3tup2nb7Yz6BxkpM91oDEVGf15EhQrycz0g168WLBFIZdfYbUCG-7nsySJ1ijx5VxKZay1fZzAcjvj4n2q4h-JOrOM46fJH7GqbsoDZiAVgXGR2a9bg4T3Dgz3wZfQ2S4nmlYY4DSIk8sHouSllPCEJeth4NOB_XWVjgPu1apMWo/s500/biblioteca__2.jpg-500x349.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="500" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_dKTdoH5AmleXw_N3tup2nb7Yz6BxkpM91oDEVGf15EhQrycz0g168WLBFIZdfYbUCG-7nsySJ1ijx5VxKZay1fZzAcjvj4n2q4h-JOrOM46fJH7GqbsoDZiAVgXGR2a9bg4T3Dgz3wZfQ2S4nmlYY4DSIk8sHouSllPCEJeth4NOB_XWVjgPu1apMWo/s320/biblioteca__2.jpg-500x349.jpg" width="320" /></a></div>Els motius per escollir aquest equipament podrien ser molts, però especialment en destacaria dos: en primer lloc, per reivindicar l'enorme tasca social i educativa que desenvolupen les biblioteques a les nostres viles i, en segon lloc, perquè el 20è aniversari de l'equipament és un recordatori que ens posa de manifest que, tot i el bon servei que ha donat durant aquestes dues dècades, no serà etern, i que les exigències del servei d'avui en dia ens obliguen a anar plantejat la necessitat de buscar més espai.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Començant pel primer motiu, sovint no tenim prou present la importància que tenen alguns dels nostres serveis per la nostra societat, i la Biblioteca és un d'aquests serveis sovint infravalorats. Normalment, pensem només és el tradicional servei de préstec de llibres, en un espai on anar a llegir o a buscar un llibre que ens interessi. Però el cert és que la programació d'activitats i la realitat diària de la Biblioteca és enormement més diversa. Les Biblioteques avui són espais de socialització per edats diverses, i també desenvolupen una tasca educativa importantíssima, no només acostant als infants i joves a la lectura, sinó també oferint-los un espai educatiu i sa on passar les estones d'oci. Una feina desenvolupada per un equip de primera i que aporta un gran valor afegit a Roses. Una realitat que cal fer visible, perquè, com gairebé sempre passa, allò que no es veu, no es valora, i correm el risc que algun dia s'acabi perdent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pel que fa al segon motiu, s'explica ràpid i s'entén fàcilment. Després de donar 20 voltes al Sol, aquest equipament que tan bon rendiment ens ha donat, necessita posar-se al dia. L'espai d'emmagatzematge de llibres ja és inferior al que marquen els estàndards catalans per a poblacions com la nostra, i cal plantejar com poder ampliar aquest espai disponible. Hi poden haver diferents opcions, però segurament la que suposa una aposta més de futur és anar pensant en una nova biblioteca, i reaprofitar l'equipament actual per alliberar espais de lloguer que acullen altres serveis i que suposen una despesa anual important per les arques públiques.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En definitiva, estic convençut que la vàrem encertar de ple amb l'elecció de l'efemèride dels 20 anys de la Biblioteca per la revista de Festa Major d'enguany. S'ho mereix la institució, s'ho mereix l'equip humà que li dona vida i s'ho mereixen també els moltíssims usuaris que la gaudeixen. També servirà com a recordatori a l'actual equip de govern sociovergent que, malgrat la immillorable herència que ha rebut pel que fa a polítiques culturals, també té deures pendents pels propers anys i caldrà que els afronti. Veurem!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Visca les biblioteques!</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-45283675839201009382023-07-21T13:24:00.001+02:002023-08-28T13:28:27.912+02:00Un vot en defensa pròpia<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a El Matí Digital el 21/07/2023</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les eleccions del passat 28 de maig varen deixar un primer titular que es va fer evident només analitzant els resultats en calent: una elevadíssima abstenció que va afectar, sobretot i contràriament al que era habitual, a les opcions sobiranistes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ben segur que aquesta realitat té causes diverses, com les conseqüències de pandèmia, la crisi al Govern de la Generalitat fruit de la sortida de Junts o el discurs antipolític que està arrelant perillosament en molts sectors de la nostra societat. Però, paralel·lament a tot això, és innegable que hi ha un altre element determinant per explicar-ho: els partits sobiranistes no han estat capaços de construir un discurs i una oferta electoral que generi prou il·lusió als seus electors, i alguns d’ells han acabat optant per quedar-se a casa, per simple desafecció o com a una abstenció militant amb voluntat de castigar als partits que tradicionalment havien votat. És indubtable que davant d’aquesta realitat cal fer l’autocrítica que calgui i buscar tornar a donar a la ciutadania aquesta il·lusió que ara ha perdut.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta abstenció sobiranista (sigui per la causa que sigui) és és una opció legítima, però no podem perdre de vista que també comporta importants riscos. L’abstenció d’un sector ideològic no només fa perdre representació als partits que el representen, sinó que també en fa guanyar automàticament a d’altres que representen projectes diferents o, fins i tot, contraris. Així ho hem pogut constatar en molts ajuntaments catalans, en els que partits com el PSC han obtingut quotes de representació substancialment més elevades que el 2019 amb un suport electoral molt similar. La conseqüència d’això és, és clar, més alcaldies, més consells comarcals i més poder a les Diputacions, institucions i espais de decisió des d’on impulsaran, legítimament, el seu programa, que no cal dir que en no poques qüestions difereix del que ben segur voldrien molts dels abstencionistes sobiranistes</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_1W_aY4SmHgifPkQJ12365ClTp9cKuLS124rhuOudsrfV_-nW0ltGGDrwLjT4rPgYo4W3g68vjYelDScvJinzfJRSn8JSnuqAS30t19vnhfVtnGrKmSONsty2Kux0_ModDgi6w_oZ8426AqxJtyCka2e8jhc8nnZz7M48l9rsqw-jO-BG9R4EyYcvskw/s758/Voto-en-urna-kQHE-U200393685733aLB-758x531@El-Correo.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="531" data-original-width="758" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_1W_aY4SmHgifPkQJ12365ClTp9cKuLS124rhuOudsrfV_-nW0ltGGDrwLjT4rPgYo4W3g68vjYelDScvJinzfJRSn8JSnuqAS30t19vnhfVtnGrKmSONsty2Kux0_ModDgi6w_oZ8426AqxJtyCka2e8jhc8nnZz7M48l9rsqw-jO-BG9R4EyYcvskw/s320/Voto-en-urna-kQHE-U200393685733aLB-758x531@El-Correo.jpeg" width="320" /></a></div>Però si el que ha passat al món municipal català ens ha de fer reflexionar a tots, el que ha passat a la resta dels Països Catalans encara ho ha de fer molt més. Al País Valencià i a les Illes Balears el pitjor dels malsons s’ha fet realitat, i l’extrema dreta més rància i desacomplexadament catalanòfoba ja governa aquests territoris. En les seves primeres decisions, a més, ja han demostrat que els temors no eren infundats. Boicot cultural a obres de teatre i publicacions en català, supressió de les polítiques lingüístiques de protecció de la llengua, qüestionar l’existència de la violència masclista, negacionisme climàtic, homofòbia institucional i així una llarga llista d’agressions desinhibides contra tots els drets que amb tant d’esforç i sacrifici s’havien conquerit en les últimes dècades. Un autèntic desastre democràtic que tindrà conseqüències funestes i que ha estat possible, en gran part, perquè un sector de l’electorat progressista també va quedar-se a casa i va optar per l’abstenció.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El pròxim 23 de juliol els ciutadans tornem a estar convocats a les urnes. Ho fem en un escenari poc habitual: just després d’unes altres eleccions, en temporada de vacances per a molta gent i en mig d’una onada de calor històrica. Però al marge d’aquests condicionants, i al marge de la desafecció sobiranista i progressista que pugui persistir, d’aquestes eleccions en sortiran escollits 48 diputats catalans que seran determinants per a conformar majories al Congrés. El risc que el que ha passat a la resta dels Països Catalans passi a Madrid és ben cert, i el gran objectiu que es marcarà l’extrema dreta entre cella i cella si governa serà fer allò que ja fan a València i a Mallorca contra Catalunya. El nostre vot és la millor arma per contribuir a impedir-ho, i si nosaltres no el fem servir, no tinguem cap dubte que els nostres enemics no dubtaran ni un moment a fer-ho, i a ocupar tot l’espai de representació que nosaltres els deixem vacant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sens dubte, els partits sobiranistes tenen molt a reflexionar sobre com tornar a connectar amb la seva gent. És una tasca que s’ha demostrat imprescindible per poder tornar a marcar grans reptes de país, amb el lligam entre institucions i ciutadania que va existir en el passat i que ens dona una força i una embranzida inigualable. Però l’abstenció no ajudarà a recuperar aquesta connexió entre institució i carrer. L’abstenció regalarà les institucions a aquells que estan en contra de Catalunya. Per això el dia 23 hem de votar en defensa de Catalunya i del que representa. Un vot en defensa dels nostres drets per evitar donar l’oportunitat d’atacar-los a aquells que ens els volen arrabassar. Un vot de compromís amb el país i amb la seva gent. Un vot en defensa pròpia.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-80067461706364077572023-06-01T13:38:00.002+02:002023-08-28T13:41:57.881+02:00Roda de premsa valoració del pacte PSC-Junts-GdP (01/06/2023)<div style="text-align: justify;">Des del nostre grup us hem convocat aquí aquest matí en caràcter d'urgència per mostrar la nostra postura respecte del pacte perpetrat durant aquests dies per PSC-PSOE, Junts i Gent del Poble.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcgacgJ5cfzlpKdIHJToufh9c6NN76nqPcufdy1Fwo8nWD8uXPrRSR7_D6KhnzKc9InkasOfZGgifrvtRuI-8ptFuG6kVMTu_c89r9jb2u6XEdK5PKKU0U1UI954zCqrzkpzbW_4IbZzNYlFYz3eEYmgk9dxFxXxPxUObVIYn0kaLBv2TcLwdKr6m5Hsk/s4032/IMG_7221.HEIC" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcgacgJ5cfzlpKdIHJToufh9c6NN76nqPcufdy1Fwo8nWD8uXPrRSR7_D6KhnzKc9InkasOfZGgifrvtRuI-8ptFuG6kVMTu_c89r9jb2u6XEdK5PKKU0U1UI954zCqrzkpzbW_4IbZzNYlFYz3eEYmgk9dxFxXxPxUObVIYn0kaLBv2TcLwdKr6m5Hsk/s320/IMG_7221.HEIC" width="320" /></a></div>Hi ha pactes que són comprensibles i altres que ningú entén, i aquest és un d'aquests segons. És un pacte que només s'entén des de la frustració d'uns partits que no volen acceptar els resultats electorals, perquè les urnes no els han donat allò que volien.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Després de dos anys al capdavant de l'Ajuntament, el passat 28 de maig vàrem guanyar clarament les eleccions a Roses, en el global del municipi i en 9 dels 11 districtes electorals. Un resultat que, llença un primer missatge de la ciutadania Roses sobre qui vol que lideri el govern municipal en aquest mandat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Unes eleccions que, a més, varen estar també marcades, a Roses i arreu del país, per una elevada abstenció, especialment de l'electorat sobiranista, que va llençar un segon missatge cap als partits que formem part d'aquest espai polític: que les discrepàncies i les picabaralles en porten pel camí del pedregar i que hem de fer un exercici d'autocrítica en aquest sentit i corregir actituds i dinàmiques pernicioses del passat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entenent aquests dos missatges, hem ofert des del primer dia a Junts i a Gent de Poble reeditar el govern que durant els últims quatre anys ha comandat l'Ajuntament. Un govern que, tot i les dificultats, ha aconseguit que en aquests quatre anys Roses hagi avançat més cap a un municipi socialment més just, ordenat i amable per a totes i tots.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Oferint-nos a fer aquelles correccions, modificacions i canvis que fessin falta. Oberts a parlar absolutament de tot sense condicionants: programa, estructura de govern i repartiment de carteres. Fins i tot, tot i ser els guanyadors i tenir gairebé 600 vots de distància amb Junts, vàrem oferir cedir-los l'últim any d'alcaldia. Un oferiment que, per cert, va ser rebutjat per la seva candidata al·legant que no se sentia legitimada per ser alcaldessa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En lloc d'això, però, s'ha optat pel pacte entre els principals perdedors de la nit electoral. El PSC, que no ens va poder guanyar les eleccions, malgrat que hi aspiraven, i Junts, que ha obtingut, ni més menys, que els pitjors resultats de la seva història, superant el record de l'any 1983. Tot això, amb la complicitat de Gent del Poble, que si bé reconeixem que sí que es va obrir a reeditar un govern sobiranista, és igualment cert que sense la seva col·laboració, aquest pacte no seria possible.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'argumentació d'aquest pacte per part de Junts és senzilla, però ens deixa perplexos: ens culpa a nosaltres del seu mal resultat electoral. Insisteixen a dir que la feina de l'alcalde i dels nostres regidors, sumada a una bona tasca de comunicació i pedagogia, per la que ens hem caracteritzat, ens ha fet guanyar el suport de molts ciutadans, i que això és un greuge inacceptable cap a ells. Aquest argument obvia que fer bé les coses i saber-les explicar és la funció bàsica de qualsevol grup polític, i que és absurd recriminar-nos que ho fem. És en un exercici d'autocrítica sobre les decisions que han pres que han de cercar l'origen real dels seus resultats, no en els altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però, malgrat no compartir aquest argument, els hem dit que estem oberts a parlar-ne, insisteixo, a acordar, reconduir i canviar tots aquells aspectes que siguin necessaris. És parlant com la gent s'entén, i sempre hi ha solucions per a tots els problemes que puguin generar incomoditat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La resposta, però, no ha estat seure i parlar, sinó fer que aquesta qüestió condicioni tot el govern municipal, encara que això vulgui dir adulterar la voluntat ciutadana i perpetrar un pacte que, ni és bo per a Roses, ni és el que la gent vol.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per això avui volem fer una crida a evitar-ho. Fins al dia 17 encara hi som a temps.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fem una crida als dirigents de Junts a seure a la taula i negociar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fem una crida a tota la bona gent de la seva militància que sabem que, malgrat les diferències legítimes que tenen amb nosaltres, i malgrat la crítica, també legítima que poden fer-nos, sabem que estan treballant honestament perquè prevalgui la raó i per evitar regalar l'alcaldia de Roses al PSC.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fem una crida a les bases de Gent del Poble, que amb el seu vot decidiu també tenen a les seves mans impedir la seva materialització. Impedir que, després d'una llarga campanya en contra de la instal·lació del parc eòlic, sigui justament el partit que n'és el principal impulsor qui ostenti l'alcaldia de Roses.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Queden encara onze dies per continuar treballant. No tirem la tovallola. Nosaltres continuem disposats a deixar de banda els retrets i les desavinences, que, per altra banda, ben poc interessen a la ciutadania, i centrar-nos a intentar bastir una majoria forta, sobiranista i de progrés.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per nosaltres no serà.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-34654505955942997182022-11-28T13:55:00.009+01:002023-08-28T14:01:58.373+02:00Més a prop de les persones<div style="text-align: justify;"><b>Publicat al L'Empordà el 28/11/2022</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMpd_Rh0OmqQrKPsL3-Jk5xIMoy6iDPzQsq0SYG9GXYYY2pWst3nBopfz4vCyD14BgJuTELKem_rqtgwo9IKWlzUqgmHnjqrta1MsWq9tBVuHMEIfAUQCDmHTFIWmRa3Db3mYBY89hHp8Lgt09ZPU6omBJK47qZkUEFA7t0LEPX8B9DijEW-yaUCREw7A/s1024/imatge-5-1024x758.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="758" data-original-width="1024" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMpd_Rh0OmqQrKPsL3-Jk5xIMoy6iDPzQsq0SYG9GXYYY2pWst3nBopfz4vCyD14BgJuTELKem_rqtgwo9IKWlzUqgmHnjqrta1MsWq9tBVuHMEIfAUQCDmHTFIWmRa3Db3mYBY89hHp8Lgt09ZPU6omBJK47qZkUEFA7t0LEPX8B9DijEW-yaUCREw7A/s320/imatge-5-1024x758.jpeg" width="320" /></a></div>Aquesta setmana, el SAC, el Servei d’Atenció al Ciutadà (que aviat passarà a tenir la denominació més inclusiva de «Servei d’Atenció a la Ciutadania») de Roses ha estat de reformes. L’espai s’ha reordenat, s’ha canviat el mobiliari i s’ha organitzat tot de tal manera que l’atenció a la ciutadania que ve a fer gestions a l’Ajuntament de Roses sigui més amable, més pròxima i més moderna. També hem aprofitat per instal·lar una nova màquina que permetrà obtenir de manera ràpida i automàtica l’IdCat, el certificat digital que et permet poder fer tràmits telemàtics amb l’administració. Aquesta reforma és només un pas més d’una evolució que hem volgut donar en els últims anys a la relació entre la ciutadania i el seu Ajuntament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per anar a l’origen d’aquest camí, ens hem de traslladar el juny del 2019, quan se signa l’acord de Canyelles i es crea la nova regidoria de Govern Obert. Es dotaven així les polítiques de transparència i participació d’un lideratge polític inexistent fins aquell moment i començava un camí per a transformar la relació entre administració i administrats. Una evolució basada en tres grans pilars: millors eines informàtiques, adequació dels espais físics i reforç del cos tècnic encarregat de gestionar-ho. L’objectiu és que es puguin fer tots els tràmits des de casa de manera pràctica i ràpida i, al mateix temps, s’ofereixi una atenció humana i pròxima a qui la necessiti.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segons aquest full de ruta, vàrem començar creant la plaça de tècnica d’atenció a la ciutadania i vàrem seguir amb la posada en marxa d’un servei telefònic per a l’assessorament de tràmits electrònics, el sistema de pagament online, la simplificació dels tràmits més sol·licitats o introduir la possibilitat de demanar cita prèvia per evitar cues i optimitzar millor el temps.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Després, ha arribat l’hora de l’adequació dels espais per fer-los més confortables i moderns. No només el de l’Ajuntament, sinó també els d’altres equipaments amb serveis rellevants, i a vegades molt sensibles, com les dependències d’Acció Social o la comissaria de la Policia Local.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Queden encara més passos a fer, com ara la possibilitat de poder oferir atenció per videoconferència o la instal·lació d’una centraleta de telèfon més eficient. Aquest, de fet, ha de ser un camí constant i que mai més hem d’abandonar. Per seguir sempre obstinats a acostar cada vegada més l’Ajuntament a la nostra gent i a les seves necessitats.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-266175010724053992022-09-24T14:29:00.003+02:002023-08-28T14:34:40.789+02:00Acte commemoració dels 20 anys de l'agermanament amb Beas de Segura<div style="text-align: justify;">Regidores i regidors dels dos ajuntaments, exalcaldes de Roses i de Beas de Segura, r<br />epresentants de les entitats locals, Ciutadans i ciutadanes que ens acompanyeu,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Vull començar expressant l'alegria i l'emoció que sentim de poder acollir aquest acte a Roses. Un acte que posa en relleu una de les identitats que conformen el nostre municipi, una identitat que, en el fons, és una mica de tothom, independentment d'on provingui.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qualsevol que conegui una mica Roses sap que som un poble mestís. Una societat orgullosa de formar part d'un país i d'un realitat nacional que actua com a pal de paller, com és Catalunya, però que ha estat històricament regada amb aportacions molt diverses de diferents llocs del món. La societat que hem anat construint en les darreres dècades és la pròpia d'una comunitat plural, on volem que tothom se senti còmode i plenament identificat; i amb un concepte de ciutadania obert i integrador. Un projecte que no parteix d'una exigència a una determinada manera preexistent de ser, sinó de la construcció conjunta d'una identitat col·lectiva que reculli les moltes particularitats que la formen. En definitiva, ens hem proposat construir un poble que no resti mai, i que no només sumi, sinó que multipliqui,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És des d'aquesta convicció que la Roses que hem construit és a la vegada de tots i de ningú en particular que reivindiquem que totes les realitats culturals que la formen són un patrimoni col·lectiu de tothom. Per això la festa d'avui té un especial significat pels centenars de veïns que tenen els seus orígens a Jaén, però és també, una celebració popular i col·lectiva.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per això des del consistori hem treballat des de fa mesos per donar visibilitat i empenta a l'agermanament i també hem apostat per a recuperar la Festa Andalusa, que avui mateix dóna el tret de sortida i de la que podreu gaudir a la pista Annexa del pavelló després d'aquest acte. Perquè estem orgullosos de la nostra diversitat. Estem orgullosos que Beas, Jaén i Andalusia formin part de nosaltres.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Y para dar esa visibilidad y ese empuje a la relación con Beas llegamos a este fin de semana, en el que celebramos el 20 aniversario de un evento relevante de nuestra historia común, como fué la oficialización del hermanamiento entre nuestros dos pueblos. Digo oficialización porqué, en el fondo, el hermanamiento es una realidad social, familiar y cultural que se estableció mucho antes de que la firma de aquel convenio. Aún hoy, es una realidad palpable a simple vista dando una vuelta por cualquiera de los dos municipios.</div><div style="text-align: justify;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_dNyjs-cfHy2Urz-g98jLjFqCTaytBixZdlHm2lBUWRXKby5o5Tv4xQEEDGhnsN-_jxHwQdQ4eeAaTDTkONlThvt3LpwrOFffOB6-la93xqicw2PyzUZaDjjkpdJlfvpIU5hwB_6Kp8slbTYIYQygytaSvSjlHVxTAjWqWm6bpL0FqgffWp1sDLc6MXU/s5472/DB7A6883.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3648" data-original-width="5472" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_dNyjs-cfHy2Urz-g98jLjFqCTaytBixZdlHm2lBUWRXKby5o5Tv4xQEEDGhnsN-_jxHwQdQ4eeAaTDTkONlThvt3LpwrOFffOB6-la93xqicw2PyzUZaDjjkpdJlfvpIU5hwB_6Kp8slbTYIYQygytaSvSjlHVxTAjWqWm6bpL0FqgffWp1sDLc6MXU/s320/DB7A6883.JPG" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: justify;">Creo que así lo pudo constatar el alcalde Rodríguez ayer mismo, cuando paseando por Roses le pasaba lo mismo que imagino que le ocurre en su pueblo, que en cada esquina le reconocían y le paraban para preguntarle o decirle alguna cosa. Y también yo lo pude constatar en mis visitas a Beas el pasado diciembre y en abril con motivo de la festividad de San Marcos. No olvidaré la primera vez que entré en el bar de Juan, que hoy nos acompaña, y cuando supieron quién era prácticamente todos los clientes que tenia en aquel momento se acercaron a mí para explicarme, en catalán, sus tiempos viviendo en Roses.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hoy rubricaremos una nueva firma comprometiendonos a seguir trabajando juntos. Será un compromiso que, a mi parecer, tiene que aspirar a conseguir que las instituciones seamos capaces de volver a traducir políticamente una fraternidad que socialmente ya es plenamente normal y fructífera.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Y me gustaria acabar este parlamento con unes agradecimientos y con una cita. Agradecimiento, en primer lugar a José Alberto y a todo el actual equipo del Ayuntamiento de Beas de Segura, por su predisposición, des del minuto 0 a renovar el hermanamiento. Agradecimiento también a todos los alcaldes y equipos de gobierno que nos han precedido por iniciar y mantener la relación institucional. Agradecimiento a los centenares de rosenses orginarios de Beas, por contribuir a hacer mejor nuestro pueblo. Y también agradecimiento a les entidades, col·laboradores y trabajadores públicos que han echo posible estos actos del 20 aniversario.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Y, por último, una cita. A mi me gusta terminar así.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una cita de un referente de la història Andaluza como fué Blas Infante. Con unas palabras que bién podrían aplicarse al compromiso de muchos beasenses que han vivido y crecido en Roses, però que también podemos hacer nuestra el conjunto de rosenses y catalanes, independientemente de nuestra procedencia. Decia Blas Infante:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Mi nacionalismo, antes que andaluz, es humano. Creo que, por el nacimiento, la naturaleza señala a los soldados de la Vida el lugar en donde han de luchar por ella, y por eso yo quiero trabajar por la Causa del espíritu en Andalucía porque en ella nací. Pero tened claro que, si en otra parte me encontrare, me esforzaría por esta Causa con igual fervor."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Moltes gràcies! Muchas Gracias!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Viva Beas de Segura! Visca Roses!</div><div class="page" title="Page 3"><div class="section" style="background-color: white;"><div class="layoutArea"><div class="column">
</div>
</div>
</div>
</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-53978482688557442562022-09-20T14:03:00.025+02:002023-08-28T14:11:00.409+02:00Del caos a la modernitat<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Metric Light"; font-size: 16px; text-align: justify;"></span></p><p style="text-align: justify;"><b>Publicat a L'Empordà el 20/09/2022</b></p><div style="text-align: justify;">L'estiu del 2020 passarà a la història com el de la pandèmia de la Covid 19. Una temporada turística atípica en tots els sentits, marcada per les limitacions sanitàries, que va ser enormement complicada de gestionar. Però, a més de les mascaretes, els hotels a mig gas, l'inici de la campanya de vacunació al Mercat Cobert o la constant amenaça dels confinaments de diferents comarques, aquell estiu també el recordarem com el del col·lapse més absolut de la carretera de Montjoi. La pandèmia va fer que la gent busqués zones pròximes, i on la percepció del risc de contagi fos menor, i això, al seu torn, va provocar massificacions a tots els espais naturals del país, des de l'Ebre fins a l'Empordà.</div><p></p><p style="font-family: "Metric Light"; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"></p><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipT9jGBAJJJZsFNunISALyggSMPpcHey5wJzqEuUIPyH12CsO00RHSAuEuye_THTGN5Us-OXw2C8pPmirLjESyS8t19_sG_T626Osa8ZOHxt05g1DcGOa1sgh0JIcdd9jBdGuoDGyRyVb6iL8i3r9iotgIavK8fna-2qrFirRdkXhvIUMwhIKzRk26xZE/s1024/parc-natural-del-cap-de-creus-1024x768-1.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipT9jGBAJJJZsFNunISALyggSMPpcHey5wJzqEuUIPyH12CsO00RHSAuEuye_THTGN5Us-OXw2C8pPmirLjESyS8t19_sG_T626Osa8ZOHxt05g1DcGOa1sgh0JIcdd9jBdGuoDGyRyVb6iL8i3r9iotgIavK8fna-2qrFirRdkXhvIUMwhIKzRk26xZE/w275-h206/parc-natural-del-cap-de-creus-1024x768-1.jpeg" width="275" /></a></div>En el nostre cas val a dir que els problemes d'acumulació de vehicles en aquella zona feia molts anys que existien i que posaven de manifest la necessitat d'actuacions al respecte. Però la imatge d'aquells mesos va superar amb escreix tot el que havíem viscut fins llavors. Vehicles aparcats per tot arreu, obstruint la circulació i deixant un únic carril per on es circulava en els dos sentits. La gent quedava encallada en un coll d'ampolla on tenia cotxes aparcats a banda i banda sense poder maniobrar, cotxes a davant en sentit contrari que no li permetien avançar i una llarga cua per darrere que impossibilitava retrocedir. Una situació desastrosa que es repetia cada dia, i les actuacions constant de la Policia Local, intentant regular aquell trànsit més propi de les rondes de Barcelona que d'un Parc Natural, eren insuficients. Va ser una vivència nefasta, tant des del punt de vista de la protecció del territori, com de la seguretat de la gent, com també des del punt de vista de l'experiència que s'emportaven els visitants.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Això va ser la gota que va fer vessar el got i ens va convèncer de la necessitat de posar fil a l'agulla en aquells deures pendents des de feia temps. Calia acabar amb el model caòtic de descontrol i apostar per un model més modern i garantista, en la línia d'altres països d'Europa. L'experiència dels estius del 2021 i 2022, els primers amb un accés regulat, demostra que la direcció escollida és la correcta. Un espai més ordenat, més segur i més protegit. Queda encara camí per recórrer, feina per fer, sistemes a millorar i inversions a realitzar. Però estic convençut que és una aposta sense retorn, Roses avançarà decidida cap a la modernitat i no tornarà al caos que hem deixat enrere.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-53992275509364981502022-09-11T20:07:00.001+02:002023-08-28T20:09:50.731+02:00Diada Nacional de Catalunya 2022Regidores, regidors,<br />Exalcaldessa Magda Casamitjana,<br />Exalcalde Carles Páramo,<br />Jutgessa de Pau, <br />Estudidants de l'escola de català,<br />Membres de les entitats, <br />Ciutadanes i ciutadans,<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De nou, ens tornem a trobar per a celebrar la Diada Nacional del nostre país. És un acte cívic i d'autoidentificació que té lloc a la pràctica totalitat de països de tot el món. Totes les nacions, les més antigues i les més modernes; les més grans i les més menudes; o les que tenen Estat i les que no en tenen escullen un dia del calendari per a celebrar i enorgullir-se de la seva existència i continuitat al llarg del temps. La principal diferència que podem trobar entre uns llocs i altres és quin és el motiu pel que cada un escull el seu propi dia. Alguns tenen un origen religiós, d'altres recorden el naixement o la mort d'algun personatge, la data en la que vàren assolir la seva llibertat nacional o bé, fins i tot, per desgràcia, alguns encara glorifiquen episodis d'infaust record com el colonialisme i l'imperialisme.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El nostre, és un cas particular i poc habitual. Catalunya recorda una derrota militar. La derrota de les tropes catalanes contra els exèrcits espanyol i francès lleials al rei Felip V l'any 1714. Una derrota que, a més, va significar un dels episodis més debastadors de la nostra història, amb la supressió de les institucons catanes, les corts, la Generalitat, el Consell de Cent... I també la prohibició de la nostra llengua i les nostres costums.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkc1bGRn-rmW9DMivRBLX8WYck3Xmn1tVYVr0U92xiJ95AVP6mDBpza_4Min3-QxqsBIp_uqu3XKhDxL5V5pDXFADCEsOqFrjUJI0YOsn6XP9tMOZ7iS4vj1XbTEH4fCFDNX5BCeIDXtx97_IFZoqStpYLTyKmzMjsaUPuUrckvrqzNIw9dmASz-_kHBI/s5472/AA.JPEG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3648" data-original-width="5472" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkc1bGRn-rmW9DMivRBLX8WYck3Xmn1tVYVr0U92xiJ95AVP6mDBpza_4Min3-QxqsBIp_uqu3XKhDxL5V5pDXFADCEsOqFrjUJI0YOsn6XP9tMOZ7iS4vj1XbTEH4fCFDNX5BCeIDXtx97_IFZoqStpYLTyKmzMjsaUPuUrckvrqzNIw9dmASz-_kHBI/s320/AA.JPEG" width="320" /></a></div>L'origen de l'elecció d'aquesta data la trobem a l'11 de setembre de 1886, quan el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, va convocar una missa a l'església de Santa Maria del Mar per homenatjar als màrtirs del 1714. Des de llavors la data va anar adquirint una adehsió ciutadana cada vegada més massiva, i als anys 20 ja era reconeguda per a tothom com la festivitat nacional de casa nostra, amb caire institucional durant la Mancomunitat i durant l'etapa de la Generalitat Republicana. L'any 1980, va ser declarada oficialment com la Festa Nacional pel govern del President Jordi Pujol, i així fins als nostres dies.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Però ni aquell canonge de Vic, ni els homes de la Mancomunitat, ni després els presidents Macià, Companys o Pujol van voler celebrar una derrota. Van voler, això sí, homenatjar a persones que van lluitar fins a les últimes conseqüències en defensa de la llibertat i de les seves institucions, en contra de l'absolutisme borbònic, però per sobre de tot, l'11 de setembre es va escollir perquè mai oblidessim com d'orgullosos hem d'estar de nosaltres mateixos. Orgullosos perquè malgrat el poder inconmensurable que sistemàticament i durant segles ha intentat dissoldre la realitat catalana en el bassal de la història, hem estat capaços de resistir i de mantenir-nos d'empeus i plenament conscients de ser un poble. Ni per la força de les armes, ni per la força de les lleis han aconseguit el seu objectiu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Catalunya ha sapigut encarar els grans reptes dels últims segles, i ho ha fet sense les eines d'un Estat de les quals altres nacions sí que han pogut disposar. De fet, sovint ho ha hagut de fer amb aquestes mateixes eines treballant activament en contra seu. I malgrat això, hem construït un país obert al món, amb una economia dinàmica i competitiva que atreu inversions exteriors, hem preservat unes institucions històriques que, tot i mancades de molt del poder que voldríem, ens relliguen i ens mantenen units amb el nostre passat, i també hem estat capaços de gestionar el fenòmen migratori que des de mitjans del segle XX ha estat practicament una constant, construint un país divers i orgullosament mestís, unit i plenament conscient de compartir un projecte de futur destinat a millorar la vida de tothom.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Deixeu-me fer un esment especial en aquest últim punt. Si Catalunya ha mantingut contra totes les adversitats quelcom tan essencial com la consciencia de ser, ha estat, en gran part, per la nostra llengua. La supervivència del català, n'estic fermament convençut, va intrinsecament lligada amb la nostra supervivència com a comunitat nacional.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El català ha estat el ciment de la nostra societat. L'element cohesionador que ens uneix a tots, independentment de la nostra procedència, i que ens dóna aquesta noció de identitat compartida. Una identitat oberta i no excloent. Una identitat a la que tothom, independentment de la raça, el lloc de naixement, l'ideari polític o la religió es pot sumar. Una identitat a la vegada profundament catalana i espiritualment universal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Això ens ajuda a entende l'obsessió que tenen alguns per condemnar la nostra llengua a un segon pla, a un paper folclòric i domèstic. Saben que empobrint el ciment, debiliten el mur. El mur que fa segles que intenten derruir sense èxit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I per això mateix hem de conjurar-nos, avui més que mai, per enfortir aquest ciment, per enfortir la llengua. Defensant, en primer lloc, les institucions que ens donen les eines per a fer-ho. La Generalitat, el Parlament, els Ajuntaments. Tots voldríem que totes elles fossin més poderoses del que són. Tots voldríem que tinguessin moltes menys limitacions de les que tenen. Però, com bé ens ha ensenyat el moviment catalanista des dels seus orígens al segle XIX, sense institucions, el país és coix. Sense institucions les idees tenen més dificultat per convertir-se en realitat. Sense institucions estem desarmats davant el perill. Centrem-nos, doncs, a cuidar-les i a defensar-les, més que no pas a menysteir-les a assenyalar-ne nosaltres mateixos les seves febleses.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En segon lloc, també l'èxit del model escola catalana ha jugat un paper clau en la perservació de la llengua. Un model d'immersió lingüística que ha estat recentment amenaçat per governs reaccionaris o per tribunals ideologitzats. Refermem, una vegada més, el ple suport a la comunitat educativa, que desenvolupa una tasca de qualitat pedagògica, adaptada a les realitat socials diverses del país i garanteix el ple coneixement de les dues llengues oficials a tot l'alumnat. Celebrem també la renovació des consensos en matèria de política lingüística al Parlament, que han permès l'aprovació d'una nova llei per a fer front als intents d'imposició del model de percentatges.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En tercer lloc, las tasca de tantes i tantes entitats en defensa del català ha estat un altre factor determinant. Fins i tot en els temps més foscos del franquisme, hi havia entitats que de manera clandestina i subversiva treballaven per mantenir l'idioma. Òmnium Cultural n'és un molt bon exemple. Avui en dia, gaudim d'una rica xarxa associativa que, en col·laboració amb l'administració, desenvolupa gran feina a la societat civil. Com ara tots els participants als programes del Consorci per a la Normalització Lingüística, des de les persones que s'apunten a les classes, fins als voluntaris que fan possible l'aprenentatge a través de la conversa. Aquest any hem volgut convidar per a fer el pregó a tres persones que van decidir donar el pas d'aprendre català al Consorci quan varen arribar a Catalunya. Gràcies, Emma, Naziha i Macarena. Gràcies per a ser avui i gràcies pel vostre compromís. Sou un autèntic orgull i un exemple per tots.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I també vull fer referència a un altre element de gran rellevància, el consum de cultura en català. Quan dic consumir cultura, evidentment, vull dir també llegir llibres i diaris, però també escoltar música en català i ser presents en la gran via de consum cultural del segle XXI: L'audiovisual. Hem comès massa vegades l'error d'infravalorar, fins i tot de caricaturitzar aquesta batalla, però és fonamental. Necessitem programes musicals de consum de masses en català, i l'èxit incontestable d'Eufòria, que també vàrem poder veure aquest estiu a Roses, ho demostra. I necessitem també que Netflix i HBO parlin en català. El nombre de continguts en versió origial en català, doblats o subtitulats en català ha augmentat sensiblment en l'últim any, fins a arribar a tenir estrenes de primera divisió mundial que podem veure en aquestes plataformes en català, com el Senyor dels Anells. Encara queda molt, moltissim, una barbaritat per fer. Però hem de ser molt conscients de com ha costat donar aquests passos i de com d'importants són. Recordo sempre les paraules que em va dir el diputat Gabriel Rufian, que ha treballat aquest tema de manera molt directa i sentida. Una persona nascuda en un barri castellanoparlant, amb un entorn gairebé exclusivament castellanoparlant i que pràcticament l'únic català que va sentir durant la seva infantesa, i el que li va permetre aprendre'l, va ser el de l'escola i el de Bola de Drac. Em deia: "pot ser només els que vam aprende a estimar el català gràcies a l'audiovisual som plenament conscients de la importància de tot això".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En definitiva, i ja per anar acabant, avui hem d'estar molt orgullosos del que hem fet. Hem d'estar molt orgullosos de formar part del nostre país. Però també és un dia per ser conscients de les dificultats a les que ens enfrontem, i a comprometre'ns amb nosatres mateixos i amb les persones que tenim al voltant a no defallir a l'hora de fer-hi front. Recordant les paraules del President Tarradelles l'any 1980, en la sessió solemne de recuperació del Parlament de Catalunya:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Comprenc molt bé que alguna vegada us ha estranyat la meva insistència a assenyalar que el nostre futur sera dur i difícil. Us prego que de cap de les maneres no vegeu en les meves paraules ni una ombra de descoratjament. Res de tot aixó. Són filles d’una llarga vida al servei de Catalunya, que m’ha ensenyat que, per tal de vèncer els obstades i els nostres adversaris, el pri- mer que cal fer és no desconèixer-los i encara menys menysprear-los, i valorar la seva capacitat de combat i les seves possibilitats de triomf. Avui més que mai estic convenqut que solament fent-ho aixi podrem guanyar, sense desviar-nos d’aquest precepte. Creure que som els més intel.ligents, els més ben preparats i que perquè tenim rao ens la donaran i un greu error i ens porta sempre a dramàtiques decepcions. Em sembla que mai no serem prou exigents amb nosaltres mateixos si volem triomfar. "</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Moltes gràcies a tothom per haver vingut,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Seguim, conscients que no podem deixar de remar. Que malgrat tot el que hem aconseguit res no està assegurat, i que són molts que els que no deixaran d'intentar que la nostra barca tombi. Però així com ells seguiran tossuts volent forçar el naufragi, nosaltres ens mantindrem ferms i decidits a mantenir-nos navegant malgrat les tempestes. Sempre endavant, i fins a ïtaca.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Visca la Diada Nacional!</div><div style="text-align: justify;">Visca Catalunya Lliure!</div><div class="page" title="Page 4"><div class="section" style="background-color: white;"><div class="layoutArea"><div class="column">
</div>
</div>
</div>
</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-61483655995848601362022-08-15T14:21:00.003+02:002023-08-28T20:11:08.431+02:00Entrega de la Dracma de Plata 2022 a Maverick Viñales i Joan JorqueraRegidores, regidores,<br />Exalcalde i exalcaldessa de Roses,<br />Jutgessa de Pau,<br />Comandaments de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra, <br />Guardonats i guardonades amb la Dracma de Plata, <br />Ciutadanes i ciutadans,<div style="text-align: justify;"><br />Avui ens hem congregat en aquest teatre per a celebrar un dels actes més significatius de la nostra Festa Major: l’entrega de la Dracma de Plata, la màxima distinció que l’Ajuntament de Roses atorga a persones o entitats, en reconeixement a les seves aportacions al municipi. Aquest any, els guardonats són dos esportistes d’elit que estan triomfant arreu del món en les seves disciplines: en Joan Jorquera i en Maverick Viñales. Dues trajectòries diferents en alguns àmbits però que també tenen punts en comú: les dues són històries de compromís, de dedicació, i sovint també de sacrifici.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És evident que el talent és necessari, però tot i tenir-lo, l’èxit mai és un premi que s’assoleixi amb facilitat, en cap àmbit de la vida, i l’esport això ens ho ensenya amb tota claredat. Els entrenaments són durs, la preparació és llarga i, no ho perdem mai de vista, cal afrontar derrotes que també formen part del recorregut cap a la victòria. Per superar-ho i continuar avançant, no només cal força física, no n’hi ha prou amb tenir un do, cal força de voluntat i una fe inalienable en l’objectiu final que persegueixes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh089XIcdY1W_tStQdY7fSA5zr-LRrvtLxXeadsQzehg6GMXPu7lVDSoh9k1CQMWBVzJoaky_EvvMWOx2ahh4H8b6Ck1SYXjz3tlLFqYlVHQy36sh_1fQZAT9r2bZNfHZgFiLK6Ut7_i0QaZZwO9PgVWyl9hkc_FVWFkuli1ezgrdPghwswUexVMEoDEwk/s5472/IMG_1745.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3648" data-original-width="5472" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh089XIcdY1W_tStQdY7fSA5zr-LRrvtLxXeadsQzehg6GMXPu7lVDSoh9k1CQMWBVzJoaky_EvvMWOx2ahh4H8b6Ck1SYXjz3tlLFqYlVHQy36sh_1fQZAT9r2bZNfHZgFiLK6Ut7_i0QaZZwO9PgVWyl9hkc_FVWFkuli1ezgrdPghwswUexVMEoDEwk/s320/IMG_1745.JPG" width="320" /></a></div>Les Dracmes d’aquest any són merescudes per moltes coses. Primer, pel reconeixent a aquests valors que us comentava. Valors que són un exemple per a la nostra societat, no només aplicats a l’àmbit esportiu, sinó en qualsevol àmbit. Per arribar a construir una societat prospera, competitiva, capaç de fer front amb solvència a tots els reptes que es troba, l’exemple d’en Maverik i en Joan ens ensenya quina ha de ser l’actitud que mestre tots ens hem de conjurar per tenir. La Dracma és, per tant, un reconeixement a aquest exemple que ens doneu, perquè donant a conèixer la costra història ens acostem una mica més a la ciutat millor que volem.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En segon lloc, arribar a poder competir amb els millors del món requereix, com ja hem comentat, transitar per un camí que està a l’abast de pocs, i estem molt orgullosos de tenir al nostre poble conciutadans que han arribat a aquest nivell per mèrits propis. Aquest goig amb que els vostres veïns i veïnes comparteixen les vostres victòries, els vostres èxits, també feia més que justificat aquest reconeixement que avui formalitzem.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I encara en tercer lloc, cal esmentar la projecció internacional que heu donat a Roses. Per noticiaris i publicacions d’arreu del planeta s’han sentit els noms del taekondista i del pilot de Roses. Polònia, Turquia, Mèxic, Gran Bretanya, Holanda, Estats Units, Argentina, Indonèsia, Japó, Malàisia, Bulgària, Montenegro... La llista de països que sumen entre els dos seria inacabable. El nom de la nostra vila s’ha passejat amb més velocitat que Phileas Fogg en la famosa novel·la de Juls Verne. Ell, trigava 80 dies, els esportistes de Roses en una setmana han passat d’una punta a l’altra per seguir competint. Quan algú té una gran ambició s’acostuma a dir popularment que vol menjar-se el món, en el vostre cas es pot dir que és literalment així.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tots aquest motius, la Dracma del 2022 portarà aquests noms dos propis. I, com he dit, de Manera merescuda, però també és cert que més enllà d’aquests dos només, aquesta Dracma és un reconeixement que vol anar molt més enllà. Vol reconèixer, en primer lloc, a les famílies, els entrenadors, els equips, els companys, a totes les persones que són una part indispensable de les trajectòries esportives dels campions. La seva tasca i el seu acompanyament volem que siguin avui també reconegudes en aquest acte simbòlic.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">I volíem també que la Dracma fos, d’alguna manera, un reconeixement al conjunt de l’esport rosinc. Un esport que està en un enorme moment després d’haver superat dos anys complicadíssims per culpa de la pandèmia, i que ens ha donat grandíssimes alegries en el passat i de ben segur ens les seguirà donant en el futur.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Abans d’acabar, no voldria deixar-me de fer referència a un fet que pot ser és atzarós, però que no per això és menys significatiu. En Joan i en Maverick serian les dues persones més joves a ser guardonades amb la Dracma, un títol que fins ara ostentava en Xavi Bosma amb la Dracma de 1996. Serveixi aquest gest per a reivindicar també el paper del jovent en la nostra societat. I per això mateix vull també aprofitar aquesta Dracma per a llençar un missatge a tots els i les joves, d’aquí de Roses i d’arreu: heu de ser actors protagonistes en la construcció del nostre present i del nostre futur, no només perquè hi teniu tot el dret, que el teniu, sinó també per ple mereixement i capacitat, com demostren els dos guardonats d’avui. Aquelles persones que en algun moment us vulguin fer creure que l’edat és una barrera estan demostrant les seves pròpies limitacions més que no pas les vostres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Joan i Maverick, l’enhorabona en nom propi, en nom de tot l’Ajuntament i en nom de tot el poble de Roses. Que aquest guardó sigui el reconeixement a tot el que heu fet i un gest de suport per tot el que encara heu de fer, que continueu essent sempre un exemple i un referent per a tothom.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Visca Roses!</div><div style="text-align: justify;">Visca la Festa Major!</div><div class="page" title="Page 3"><div class="section" style="background-color: white;"><div class="layoutArea"><div class="column">
</div>
</div>
</div>
</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-42670363989695706892022-06-19T20:15:00.002+02:002023-08-28T20:21:58.154+02:0020è aniversari del Teatre Municipal de Roses<div style="text-align: justify;">Bona nit i gràcies per assistir a aquest acte,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els aniversaris sempre són moments bonics i entranyables. Acostumen a ser sinònim de festa, de diversió, de somriures i de records. Avui que el nostre Teatre Municipal celebra dues dècades de vida, no n'és cap excepció.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXg3LuAkJEjxvePSZxzdxd8wkUEXv_5V76GGawEH_I0vBL9U9m6Sc2Rw1bdUyi5vwZAlC9Vno6av2rDuBjRBVOMS_iEYzUDQejUhEw0iyvosQtBT8zBz3CfLDvLMmM5xoSOK9kK7BfnBPjzQ_ZGEa2woMhtiTh10sNHh4felad3SG47ubyEQPotbhFAoU/s1065/AA1.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="710" data-original-width="1065" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXg3LuAkJEjxvePSZxzdxd8wkUEXv_5V76GGawEH_I0vBL9U9m6Sc2Rw1bdUyi5vwZAlC9Vno6av2rDuBjRBVOMS_iEYzUDQejUhEw0iyvosQtBT8zBz3CfLDvLMmM5xoSOK9kK7BfnBPjzQ_ZGEa2woMhtiTh10sNHh4felad3SG47ubyEQPotbhFAoU/s320/AA1.JPG" width="320" /></a></div>Si hi ha un tipus d'aniversari que celebrem amb una efusivitat encara més remarcada i que esmercem més energia i més ganes són els aniversaris de la gent que més estimem, que més a prop tenim o a la que més els hi devem. Crec que tots convindrem que el Teatre, per a la nostra vila, és exactament això. I, per tant, aquest ha de ser un dia d'especial de joia per a tots.</div><div style="text-align: justify;"><br />El Teatre va venir, curt i ras, per canviar moltes coses a Roses. Abans de la seva construcció, els equipaments culturals es limitaven, bàsicament, a l'antic edifici de la SUF. Aquesta falta d'equipaments explica l'alegria col·lectiva amb la qual es va viure tot el procés de projectar-lo, construir-lo i finalment inaugurar-lo. Aquell mes de juny la il·lusió es va apoderar del poble, quedava poca gent que no hagués participat d'alguna o altra manera en la posada de llarg del nou Teatre i uns dels principals protagonistes van ser tota una generació de nens i nenes de tots els centres educatius que es van preparar durant molt de temps perquè la seva actuació en el dia assenyalat fos un èxit. Fins i tot, a més de les autoritats municipals d'aquell moment, amb l'Alcalde Carles Pàramo i el regidor de Cultura, en Ramon Pujol, al capdavant, el President de la Generalitat va assistir a aquell gran esdeveniment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Va ser un gran moment i el que us parla, que també va ser un dels molts nens que va cantar aquella vivència, encara s'emociona en recordar aquell dia que segur que cap oblidarem.</div><div style="text-align: justify;">Però l'èxit no va quedar en la inauguració. El Teatre s'ha convertit en aquest temps en un autèntic referent de la vida CULTURAL, ASSOCIATIVA i COMUNITÀRIA del municipi.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">CULTURAL perquè indiscutiblement el teatre ha esdevingut l'autèntic palau de la cultura de Roses. En primer lloc, per les obres locals i creacions, representades per les entitats de Roses de totes les disciplines, especialment, tractant-se d'un teatre, del GTR, a qui vull aprofitar per agrair la seva tasca i entrega, significativament a les persones que són al capdavant i que hem pogut escoltar al vídeo, la Teresa Seseras, que m'ha demanat que excusi la seva assistència perquè li hauria encantat poder-nos acompanyar, a l'Ignasi Tomàs i a en Jaume Sastre. Però també aquella cultura que importem a Roses. Una oferta cultural que, sumada tota, té l'objectiu de fer-nos passar una bona estona, però també d'ajudar-nos a construir una societat millor. Més conscienciada, més activa i, en definitiva, més prospera. Sempre tenim molt presents les paraules de la gran Maria Aurèlia Capmany, quan deia que la millor política transformadora és la cultura, i qui digui el contrari no sols menteix, sinó que ens porta a una política immobilista i reaccionària de la qual hem de preservar-nos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La cultura com a palanca i com a ascensor social.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La cultura ha de ser sempre la nostra bandera.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">ASSOCIATIVA perquè a Roses formar part d'una entitat és sinònim de passar pel Teatre. Reunions, xerrades, exposicions, tallers o gales benèfiques. El teatre ha donat resposta a les necessitats més diverses del nostre nodrit teixit associatiu. Seguint el missatge del vídeo que hem pogut veure, de la mateixa manera que la Fina i en Rafel diuen que el seu cognom és Teatre, també podríem dir que d'alguna manera són uns integrants més de totes les entitats del poble, per qui sempre s'han bolcat i s'han esforçat perquè siguin ben acollits en aquesta casa que és de tots.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I COMUNITÀRIA, perquè el Teatre ha viscut els usos més diversos de la vida ciutadana. Ha acollit les entregues de la Dracma de Plata, ha estat punt de repartiment de targetes menjador durant la pandèmia, s'hi han celebrat plenaris municipals, trobades i congressos amb gent d'arreu del món i, fins i tot, durat uns mesos va actuar com a comissaria de la Policia Local de Roses. I no vull deixar-me un altre ús molt rellevant per la nostra democràcia, el Teatre és també un col·legi electoral durant les jornades d'eleccions, i sí, no ho oblidarem mai, també ho va ser durant aquella data tan significativa de l'1 d'octubre del 2017.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cert és que des del 2002 fins ara Roses ha crescut molt en equipaments. Deixeu-me destacar la Biblioteca, que fa 20 anys l'any que ve, Ca l'Anita, que tenim en ple funcionament o el nou edifici de la SUF, que després d'uns anys de complicacions tècniques i burocràtiques inacabables, ja està enllestit. De fet, la sala de ball ja està al servei dels socis de l'entitat, aquest passat dimecres vàrem inaugurar La Fraternal, el nou bar, i ara queda pendent la tasca de donar vida a les plantes superiors. Espais que han de servir per acollir entitats, per donar resposta a les necessitats d'espais de serveis ja existents i pot ser també per acollir-ne de nous, amb propostes interessants com una possible futura escola de música. És la nostra voluntat treballar ràpidament en aquest sentit i esperem poder acabar l'actual mandat havent posat fil a l'agulla i havent analitzat en profunditat, amb rigor i amb dades a la mà, com s'ha de fer sempre, totes les propostes per aquests espais.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sigui com sigui, la Biblioteca, Ca l'Anita, la SUF i els altres equipaments que puguem tenir serveixen per a complementar al Teatre, però ni el podran substituir ni, almenys per ara, el deixaran obsolet. Als seus 20 anys el Teatre segueix en plena forma i perfectament operatiu, funcionant a ple rendiment i donant plena resposta allò que Roses li demana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Gràcies a tots els que ens vau llegar aquest gran patrimoni col·lectiu. Gràcies a tots els que el feu funcionar dia a dia. La història no només no s'acaba aquí, sinó que estic segur que les seves millors pàgines encara estan per escriure.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Moltes gràcies,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Visca la Cultura!</div><div style="text-align: justify;">Visca el Teatre de Roses!</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-68850679555284092892021-12-15T23:00:00.003+01:002023-08-28T13:21:08.791+02:00Els ODS a Roses<b>Publicat a La Veu el 15/12/2021</b><p style="text-align: justify;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; caret-color: rgb(34, 34, 34); color: #222222; font-size: small;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg-bxcXfrUAL8CNY-_aR7M4bnqalwCUi26nVpffq8tofIN3o-qgF0ChFY-ACKJ6wNtlbeml4hPDH4zk3krNufBZUO0-TTakctlLSDexveFwg55kDuopCW1bbRogK7BF_F57olAeLlnXOoY3XLO3SlTOSiFrzEvy7B5O9oF5qdO9DccvBFKRCag5_qLU=s2048" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1364" data-original-width="2048" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg-bxcXfrUAL8CNY-_aR7M4bnqalwCUi26nVpffq8tofIN3o-qgF0ChFY-ACKJ6wNtlbeml4hPDH4zk3krNufBZUO0-TTakctlLSDexveFwg55kDuopCW1bbRogK7BF_F57olAeLlnXOoY3XLO3SlTOSiFrzEvy7B5O9oF5qdO9DccvBFKRCag5_qLU=s320" width="320" /></a></div>El passat 16 de novembre vàrem tenir el luxe de poder rebre a Roses a tot un referent com en Raül<br /> Romeva. L’exconseller d’Acció Exterior i actual Vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’ERC ens va visitar per parlar de la implementació, també des dels Ajuntaments, dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible (ODS), que Nacions Unides va aprovar el 2015 com a part d’una nova agenda de desenvolupament sostenible, l’Agenda 2030. El principal missatge dels ODS de l’agenda 2030 és la importància de tractar tots els reptes que tenim com a societat des d’una perspectiva global i integral. Des de la igualtat de gènere fins a la generació d’energia neta, passant per la fi de la fam o el dret a un treball digne. <br /><br />Per a l’atenció als mitjans d’aquesta visita vàrem escollir varem escollir com a emplaçament un lloc emblemàtic del nostre entorn com és Punta Falconera, que va servir per explicar la tasca per assolir una altra de les fites dels ODS: protegir el nostre territori.<br /><br />En aquest mateix sentit, poc després, el dia 1 de desembre l’Assocació Empresaris Roses - Cap de Creus presentava el projecte del segell de qualitat “Cuidem Roses”, per a promocionar el turisme sostenible, inspirat també en els principis dels ODS.<br /><br />L’evolució cap a una destinació turística plenament sostenible mediambientalment i social és, segur, el millor camí possible cap una destinació competitiva i cap a un compromís cívic amb nosaltres mateixos i cap a les futures generacions. Un camí que hem de transitar plegats sector públic i sector privat. El compromís del teixit empresarial de Roses amb els ODS és un potencial a desenvolupar, i en la meva intervenció que vaig fer en l’acte de presentació d’aquest projecte vaig voler destacar que obre tot un àmbit immens de col·laboració amb el nostre consistori, així com també traslladar una felicitació i un sincer agraïment a l’entitat per caminar decididament cap a aquest horitzó.<br /><br />Els ODS i la seva filosofia arriben a poc a poc a la nostra ciutat, i des de l’Ajuntament de Roses treballem amb aquests objectius com a guia. Ho hem explicat des d’un lloc emblemàtic del nostre entorn com és Punta Falconera, que ha servit per explicar la tasca per assolir una altra de les fites dels ODS: protegir el nostre territori.joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-88570478956289993812021-11-15T22:56:00.001+01:002021-12-08T22:59:17.353+01:00Pressupostos 2022<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/11/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgUT90Mutqy7qL8YjeRLwwV4B1z6RilpGcTC31Y2ntxRgI56du3ECB1YZBFuR-ulvuqbBaSOH2oHesoXnZ6rdeTxKS9u5f2EYUBiN383VHPh_DwXcE72B8KVbJQd3n04cqX1hBc-Jz7-AeB0ucjRMJiJCgi7zrOjiae6BSqGo1HGULyc_ZwxoKQblWu=s960" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgUT90Mutqy7qL8YjeRLwwV4B1z6RilpGcTC31Y2ntxRgI56du3ECB1YZBFuR-ulvuqbBaSOH2oHesoXnZ6rdeTxKS9u5f2EYUBiN383VHPh_DwXcE72B8KVbJQd3n04cqX1hBc-Jz7-AeB0ucjRMJiJCgi7zrOjiae6BSqGo1HGULyc_ZwxoKQblWu=s320" width="320" /></a></div>El passat 21 d’octubre, l’Ajuntament de Roses va aprovar els pressupostos per a l’any 2022, els tercers del govern de Canyelles. Uns números que dónen continuïtat a les línies de treball iniciades en els últims dos exercicis i també obre nous camins, alguns dels quals, vull aprofitar per destacar:- Creació de l’Oficina Local d’Habitatge de Roses, un pas imprescindible per a poder realitzar projectes i polítiques ambicioses en aquest àmbit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Consolidació de l’augment de la despesa social (aproximadament un de cada tres euros de despesa directa són de nova inversió aprovada durant el #GoverndeCanyelles)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Projecció turística i reactivació econòmica. Augment del 18% en Turisme (atraient a nous esdeveniments, eines de generació de dades i foment del turisme actiu i familiar i a l’enogastronamia) i augment del 22% en Promoció Econòmica (entre d’altes projectes, per dinamització i les accions de formació de l’Aula Gastronòmica).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Relació responsable i sostenible amb el territori, fomentant les energies renovables i avançant en la regulació del Parc Natural del Cap de Creus.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Aposta per les noves tecnologies aplicades al patrimoni cultural i històric (que inclou un ampli programa d’actuacions basats en la creació de continguts de realitat virtual i augmentada per a l’experimentació in situ al Castell de la Trinitat, als búnquers de Punta Falconera i a Ciutadella de Roses).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Reforçar la col·laboració amb la Universitat de Girona, amb un increment pressupostari de la Catedra Oceans (de 17.000€ a 30.000€) i la Càtedra d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic (de 95.000€ a 135.000€).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Electrificació de la flota de vehicles municipals, també dels cotxes patrulla de la Policia Local.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- 1,7M€ en inversions (amb obres necessàries com la reforma del tram que falta del carrer de la Llotja), que s’han de sumar als 2,3M€ que es van aprovar el passat 4 d’octubre. En total, prop de 4M€ que s’executaran durant l’any 2022!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Reducció de la despesa en lloguer d’equipaments, alliberant contractes com el de la Casa Jordà (que tenia un cost d’uns 60.000€/any), gràcies a la reubicació en equipaments propietat municipal dels departaments de Cultura, Festes, Esports i Joventut (Teatre Municipal) i Ensenyament i Sanitat (Edifici del Porxo).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Deute 0! L’Ajuntament de Roses no preveu gastar ni un sol euro en interessos durant l’any que ve, ja que no tindrem CAP deure amb cap entitat financera.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-72781260406457455362021-10-26T23:06:00.005+02:002021-12-08T23:10:56.840+01:00Un segle arrelats a Roses<div style="text-align: justify;">Publicat a L'Empordà el 26/10/2021</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“Les confraries de pescadors són unes institucions d’origen gremial amb una gran tradició històrica. (…). L’antiguitat d’aquest model associatiu, la seva permanència en el temps i la seva capacitat d’adaptació han estat elements fonamentals en la vertebració del sector pesquer català i en la interlocució d’aquest amb l’Administració. (…) Sempre les han considerades com les úniques organitzacions del sector encarregades de representar i defensar els interessos de tots plegats, sense distinció de rang o classe.”</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiM_GH82v7WKzWGgcppEWKkwTsBvo98Yn1Ugcai79fMRSeFP1zgE4q-yZ7zloq-g2vlwYxqdExhNewvIH50lXpAzKF328izY46oWnpO6Gyn51ZngVc3i_PSlJjtHSOi2wP6trU-fXupKzHlzBVGFD4a60ub_xKkCSyXPmnYt8mPxt93v3CTVlO2SwAF=s512" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="512" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiM_GH82v7WKzWGgcppEWKkwTsBvo98Yn1Ugcai79fMRSeFP1zgE4q-yZ7zloq-g2vlwYxqdExhNewvIH50lXpAzKF328izY46oWnpO6Gyn51ZngVc3i_PSlJjtHSOi2wP6trU-fXupKzHlzBVGFD4a60ub_xKkCSyXPmnYt8mPxt93v3CTVlO2SwAF=s320" width="320" /></a></div>Aquestes paraules formen part del preàmbul de la Llei de Cofraries de Pescadors de Catalunya i recullen perfectament molts dels elements que expliquen per què aquesta entitat és una institució clau per a la nostra població.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En primer lloc, per la seva trajectòria històrica a casa nostra. Si féssim un viatge a la Roses de 1921, descobriríem un poble de menys de 3.000 habitants dedicats a la pesca, l'agricultura i el comerç. Veuríem situacions curioses, com ara a l'Ajuntament litigant amb el farmacèutic, que reclamava 800 pessetes en concepte d'ajuda a la gent necessitada; implantacions empresarials notables, com ara la d’una agència local de la companyia d’assegurances marítimes Lloyd, la més important del món, i també a un jove alcalde aficionat a l'arqueologia, Josep Sabaté, que feia uns anys que havia iniciat les primeres prospeccions arqueològiques contemporànies a Roses. D’aquella Roses tan llunyana només n’han perviscut fins als nostres dies quatre entitats: l’AE Roses, la parròquia, l’Ajuntament… i la Cofraria de Pescadors. Aquesta dada ja ens dona una idea molt clara de l’arrelament, l’ascendent social i, sobretot, la capacitat d’adaptació que cal per superar els 100 anys de vida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però per altra banda, el text citat més amunt també ens explica un altre element essencial: el seu rol com a representants i defensors de la gent del mar. Roses és com és avui en dia i ha estat com ha estat al llarg de la història gràcies, en gran part, a ells. Per la influència econòmica, social i turística; pel caràcter que han imprès al poble i per la participació activa i constant en mil projectes per la societat: des de promocions dels productes locals fins a neteges del fons marí. Tot plegat ha convertit als pescadors en un pal de paller respectat i reconegut, i amb ells, a la seva Cofraria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El poble de Roses, tant el seu consistori com la societat civil, cèlebre els 100 anys del Pòsit com una festivitat pròpia, perquè una mica és de tots. I entre tots hem de col·laborar perquè els pròxims 100 anys siguin encara més exitosos que els 100 que celebrem enguany.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-20442128886736803762021-10-15T22:51:00.001+02:002021-12-08T22:55:40.099+01:00Centre Obert<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/10/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha dies que són especials i d’aquells que et fan sentir especialment orgullós i satisfet de la feina que fem des del consistori. El passat dia 27 de setembre va ser un d’aquests dies.Aquell dia va tenir lloc la presentació d’un nou servei públic de l’Ajuntament de Roses, un servei socioeducatiu d’acompanyament extraescolar a d’infants en situació de vulnerabilitat d’entre 6 i 12 anys dirigit a potenciar la igualtat d’oportunitats, el desenvolupament personal, la integració social i l’adquisició de coneixements.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhIgRddvy0Mdo3CkaKlY0N8iousKJ9AwKom5oJBRwYGZAi6Y0PbdJcsvO9J5GL8L6rbdQ0gveC4SOKn33sK9mRaSDVgw4Je9fDmW88z1SOgAPWz8bqVC5KHbTB-AhobFnnojUgQeO1zzjH-eGTDKHsp9C4MMB12hXibewVQP2IQkOdkJxdwHIRg1VxB=s960" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhIgRddvy0Mdo3CkaKlY0N8iousKJ9AwKom5oJBRwYGZAi6Y0PbdJcsvO9J5GL8L6rbdQ0gveC4SOKn33sK9mRaSDVgw4Je9fDmW88z1SOgAPWz8bqVC5KHbTB-AhobFnnojUgQeO1zzjH-eGTDKHsp9C4MMB12hXibewVQP2IQkOdkJxdwHIRg1VxB=s320" width="320" /></a></div>Aquest projecte neix amb la voluntat d’incidir d’una manera estructural en l’arrel d’un problema molt real de la nostra societat. Amb aquest servei, Roses disposarà d’un dels recursos necessaris per corregir de manera no conjuntural sinó estructuralment, situacions de vulnerabilitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El centre acull, de moment, a 30 infants. La via d’accés principal al centre es realitza a través dels serveis socials municipals, des de l’Àrea d’Acció Social es recolliran també propostes de les escoles, entitats i del Pla Educatiu d’Entorn, amb l’objectiu de fomentar un treball en xarxa que compti amb la implicació de tota la comunitat. S’ubicarà temporalment a la part superior del Mercat Cobert, al costat de l’escola d’adults, a l’espera de decidir quina serà la ubicació definitiva de tots dos serveis, ja que forçosament caldrà traslladar-los quan es faci el nou mercat properament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els infants en risc són un dels col·lectius més sensibles i al qual hem d’oferir eines i sortides per evitar situacions d’exclusió social en edat adulta i garantir així que les futures generacions de rosincs creixin amb plena autonomia, que puguin realitzar-se i construir la seva vida tal i com ells desitgin, i no limitats per una situació econòmica i social heretada que limiti les seves oportunitats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal donar l’enhorabona a tot l’equip de la regidoria d’Acció Social que ha treballat molt perquè el Centre Obert sigui una realitat. I també traslladar un agraïment al Secretari d’Infància, Joventut i Adolescència de la Generalitat, Alexis Serra; al Director de Serveis Terrotorials d’Afers Socials, Raúl Morales, i al Vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Josep Maria Barnils, per haver-nos acompanyat en aquesta jornada tan important per a Roses.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-48811540717223175032021-09-15T22:47:00.001+02:002021-12-08T22:49:24.501+01:00Residus<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/09/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De les dades del servei de neteja dels últims mesos, així com la percepció que ens han fet arribar molts ciutadans i ciutadanes de Roses, se n'extreu un clar pas enrere des de la irrupció de la pandèmia en matèria de reciclatge, neteja i abocaments a la via pública. Un retrocés que s'evidencia molt clarament en l'alt volum de residus impropis dipositats incorrectament, fet que ha motivat que, actualment, el 30% de les deixalles que es dipositen als contenidors de reciclatge no correspongui a la fracció correcta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhn4JmqZNXhJK4h7bEYJUSJK73vf2C4j73osdzphPhj2bRrzWXlRIFOvfYYMFZjh6giq0cSkYtNR6ejnocPBXnaP_dV9XtXohB_Ydv4_Z4L2X_fjil6oFdsOzTyK0zTlt4L6F5ynXtheNbQlYZkdqD0CWRxoDHy9sZkn9QLxQyhz6oZvGVOeCdNOeWe=s880" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="880" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhn4JmqZNXhJK4h7bEYJUSJK73vf2C4j73osdzphPhj2bRrzWXlRIFOvfYYMFZjh6giq0cSkYtNR6ejnocPBXnaP_dV9XtXohB_Ydv4_Z4L2X_fjil6oFdsOzTyK0zTlt4L6F5ynXtheNbQlYZkdqD0CWRxoDHy9sZkn9QLxQyhz6oZvGVOeCdNOeWe=s320" width="320" /></a></div>És un fet conjuntural que també ha afectat molts altres municipis i que evidentment hem d'afrontar des de les institucions, però sense oblidar que aquesta és només una part d'un debat molt més de fons que hem de tenir com a poble i com a societat, que és la nostra manera de consumir i de generar i gestionar residus. Aquesta part important, tot i que sovint invisibilitzada, de la nostra vida s'haurà d'acabar repensant perquè a llarg termini no serà sostenible.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així ens ho exigirà cada vegada més el planeta, però també ho faran institucions com la UE, que fixa uns objectius molt clars per al 2030 i 2050, i també ens hi veurem obligats pels costos econòmics que comporta no reciclar bé, que cada vegada seran més elevats. En el nostre cas, comportarà amb tota seguretat un augment molt important del cost del servei per a les arques municipals si no es reverteix aquesta tendència amb urgència, provocada per la pujada del cànon per l'entrada de residus a l'abocador comarcal, que ja suposaria un augment fins i tot amb els mateixos nivells de selectiva pre-pandèmia, que eren clarament millors que els actuals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Roses ha creat un grup de treball de gestió de residus i neteja, integrat per les diferents àrees municipals, ROSERSA i FCC (empresa concessionària del servei de neteja al municipi). En la primera reunió, celebrada el passat mes d'agost, va acordar un paquet de mesures que començaran a implantar-se a partir de les properes setmanes i que s'allargaran durant els següents mesos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En els propers anys caldrà compromís institucional, però també implicació ciutadana sincera, per treballar conjuntament i poder anar fent, a poc a poc, aquesta la transició imprescindible en la nostra manera de gestionar els residus que generem.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-58110434006870571962021-09-11T10:35:00.001+02:002021-12-09T10:38:58.570+01:00Discurs acte 11 de setembre<div style="text-align: justify;">Regidores i regidors,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Exalcaldes i exalcaldesses de Roses,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Representants de les entitats locals,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ciutadans i ciutadanes que avui seguiu aquest acte de commemoració,</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjhwPVaWxi4LCHiAGIP1fbVAw4ycKidAGSu7LYIbTM0ATaoWyLF5qguQDfmX1IzLAlf6vKESPEvQB_Sh2q8ENe7jxEyXi15XiwSpmbAKkbbWdNltlfGUKFifvBAHK7RnXC_UfDmM-v97pIFNjuG-HJiHP0xVctdVDl9e92awtuDHda3UgknJSkxie7N=s960" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjhwPVaWxi4LCHiAGIP1fbVAw4ycKidAGSu7LYIbTM0ATaoWyLF5qguQDfmX1IzLAlf6vKESPEvQB_Sh2q8ENe7jxEyXi15XiwSpmbAKkbbWdNltlfGUKFifvBAHK7RnXC_UfDmM-v97pIFNjuG-HJiHP0xVctdVDl9e92awtuDHda3UgknJSkxie7N=s320" width="320" /></a></div>Avui som aquí per a celebrar una jornada plena de significació pel nostre país: la Diada Nacional de Catalunya. Una data que, com s'ha comentat abans, estableix un vincle de memòria i d'identificació amb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de l'any 1714. Aquella desfeta, després de mesos de resistència a ultrança, va obrir un període fosc de la nostra història: la supressió de les nostres institucions, l'ocupació militar de la nostra terra i la prohibició de la nostra cultura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Arreu del món, i al llarg de la història, si analitzem l'esdevenir dels diferents pobles que van patir una sort similar a la nostra, veurem que el més normal, el més freqüent, el més fàcil, és que amb el pas dels anys i dels segles es vagin dissolent a poc a poc, vagi desapareixent tot allò que els identificava, fins a arribar a la desaparició de la mateixa consciència de formar part d'una mateixa comunitat nacional. Aquest, no ho perdem de vista, era el destí més probable també per a nosaltres. Només la insubornable resistència, sovint pagant altíssims preus personals, i la tossuda persistència de nedar a contracorrent ens ha permès sobreviure a tots els obstacles que ens ha posat la història.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La memòria del 1714 no és, com alguns han intentat caricaturitzar, la celebració d'una derrota, és la congratulació de la capacitat de resistència i de la pervivència de la voluntat de ser. És també un recordatori: res del que hem preservat, res del que hàgim pogut guanyar està assegurat. Cal seguir defensant cada dia i a tot arreu tot allò que ens identifica, tots els instruments que ens permeten autogovernar-nos, i el model de societat que, malgrat totes les adversitats i tots els obstacles, hem construït: una societat oberta, amb un model de catalanitat integrador i que vol abraçar a tothom, vingui d'on vingui, pensi el que pensi i tingui la religió que tingui (si és que en té). Una societat que no parteix de l'exigència d'una manera de ser, sinó de la lliure voluntat dels seus membres de formar junts un projecte en comú i que posa el benestar i la felicitat de les persones al centre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquest sentit, els reptes de la Catalunya d'avui són molts i diversos, començant per l'element més consubstancial a la nostra identitat: la nostra llengua. El català ha passat per moments molt complexos: persecucions, prohibicions, menysteniments... Seria absurd no reconèixer la tasca ingent i exitosa que s'ha fet en diferents moments per tal de recuperar-lo, prestigiar-lo i fer-lo arribar a tots els racons del país. La renaixença, la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, la gramàtica de Pompeu Fabra, l'oficialitat reconeguda en els estatuts de 1932, 1980 i 2006, la immersió lingüística o la creació dels mitjans de comunicació audiovisual públics en són bons exemples. No obstant el català és encara una llengua pràcticament inexistent en àmbits clau de la vida pública com ara l'administració de justícia; queda encara un llarg recorregut per a la seva plena integració al món del comerç; és alarmantment minoritari en la producció el cinema (tant en versió original com en el doblatge) i, el més preocupant, està perdent posicions a un ritme accelerat en espais determinants pel consum cultural del segle XXI, especialment entre els infants i els més joves, com són les plataformes d'streaming. Tot això ha provocat un retrocés de la presència social del català a casa nostra, i requereix l'actuació urgent de les administracions. Ens trobem davant d'una amenaça lingüística real que, si no revertim amb urgència, pot tenir conseqüències nefastes pel futur del nostre idioma.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un altre dels reptes que tenim al davant és donar resposta a les legítimes aspiracions d'una part importantíssima de la nostra gent. La majoria social del país ha votat en repetides ocasions des del 2015 a favor d'un procés democràtic per a decidir la relació que Catalunya ha de tenir amb l'Estat Espanyol i, de fet, amb la resta de pobles del món. La resposta a aquests anhels ha estat repressió, agressions, càrregues policials l'1 d'octubre, presos polítics, exiliats i persecucions ideològiques. I davant d'aquesta involució autoritària d'alguns dels poders de l'Estat, la resposta catalana que va inundar els carrers i places va ser la del tarannà democràtic i dialogant que sempre ha presidit la nostra manera de ser i d'afrontar els problemes: "Spain, sit and talk". Una tradició d'afrontar els conflictes a través de la democràcia que ha estat reconeguda per líders internacionals, com l'expresident dels Estats Units Bill Clinton, que en una visita a Catalunya el 2001 va deixar per a la posteritat una reflexió, que per cert és de trista actualitat, en la que contraposava les vies democràtiques amb les vies intransigents. Deia, referent-se als problemes del món: "es resoldran a la manera dels catalans o a la dels talibans".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Després de moltes mobilitzacions, després de molt patiment, també després de molts desenganys, i malgrat que encara hi ha persones que segueixen patint la repressió en pròpia pell, podem celebrar que avui els presos polítics de l'1Oct són al carrer i l'Estat ha acceptat seure i parlar. Això no és cap victòria, ni tan sols és cap garantia de res, però sí que obre una finestra d'oportunitat que cal explorar i de la que hem de treure tot el rèdit possible en benefici de la nostra causa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com va dir Jordi Turull en seu parlamentària l'any 2018, en una dramàtica sessió en la qual ja sabia que menys de 24h després seria empresonat per la seva participació en el referèndum: "Tornem a oferir asseure'ns per dialogar al Govern espanyol. Algú dirà que és picar en ferro fred, però que tothom ho vegi, que el món vegi que, per nosaltres, no quedarà."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I no vull acabar sense referir-me tampoc a altres reptes d'àmbit global que també són de rabiosa actualitat. Enguany, la Generalitat ha escollit el 50è aniversari del discurs de Pau Casals davant de les Nacions Unides per centrar-hi la celebració de la Diada. En aquell discurs, Casals reafirmava la seva profunda catalanitat amb el cèlebre "Jo sóc un català", però també la seva vocació humanista i internacionalista, amb el lema de la diada d'enguany: "Som tots fulles d'un mateix arbre, i l'arbre és la humanitat". Aquesta conjunció entre allò que som, i al que no volem renunciar, i allò que volem compartir amb la resta del món és la millor fórmula per poder respondre a amenaces reals de les quals ni podem evadir-nos ni podem resoldre sols: l'emergència climàtica (que ens obliga a repensar la nostra manera de viure, de consumir o de relacionar-nos amb el territori) o la gestió d'una pandèmia mundial com la Covid 19 (que ens està donant una lliçó històrica, imposant-nos que fins que tots no estiguem segurs ningú d'aquest món ho estarà), en són clars exemples.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Seguint l'estela del mestre Casals, i també amb el record de totes les persones que han contribuït a fer que Catalunya pervisqui fins als nostres dies, conjurem-nos per seguir construint un futur en comunitat, conjurem-nos per seguir avançant sense defallir, i conjurem-nos també per ser capaços d'aportar el millor de nosaltres a la humanitat, perquè la nostra fulla faci una mica millor a l'arbre que compartim amb la resta del món.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Moltes gràcies,</div><div style="text-align: justify;">Visca la Diada Nacional!</div><div style="text-align: justify;">Visca Catalunya Lliure!</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-70837644906868497152021-08-15T22:43:00.001+02:002021-12-08T22:45:13.229+01:00Festa Major 2021<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/08/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un any més, Roses es prepara per viure una de les dates més assenyalades al calendari, la Festa Major. Aquest any, vivim l'emoció que l'acompanya amb una sensació agredolça. Agre perquè no podem oblidar totes les persones que ens han deixat durant els últims divuit mesos a causa de la pandèmia, així com tampoc el patiment de les seves famílies i de totes les persones que han patit les conseqüències de les restriccions de la nostra vida social i econòmica. Però també dolça, perquè, de la mà de la ciència i la sanitat pública, la solució en forma de vacuna va avançant sense aturador i ens permet anar recuperant, a poc a poc, la normalitat de les nostres vides i les nostres festivitats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhSWlBCLAtAMfP_adza9XwGzZ53t6rCWp7SUSKMt17fTel7k8YU_-g5dx-nKVAXvZWT1PMrip0QlL1ofhJ-cbFHmAAyG2RLJXn1Gp8MxrWCoM0OJjnwoVmz11mM-2KzCZmNEkSc96fXzKwpzozGG7i5xedzkG9nBwOLN04AEAdwQCQ0_a6Qrb1kHZqS=s960" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhSWlBCLAtAMfP_adza9XwGzZ53t6rCWp7SUSKMt17fTel7k8YU_-g5dx-nKVAXvZWT1PMrip0QlL1ofhJ-cbFHmAAyG2RLJXn1Gp8MxrWCoM0OJjnwoVmz11mM-2KzCZmNEkSc96fXzKwpzozGG7i5xedzkG9nBwOLN04AEAdwQCQ0_a6Qrb1kHZqS=s320" width="320" /></a></div>No serà encara com les de sempre. Les restriccions i les limitacions que imposa la seguretat sanitària encara no ho faran possible. Però aquests dies no seran pas desaprofitats! Si per alguna cosa s'ha caracteritzat Roses durant tota aquesta etapa ha estat per esdevenir un referent de la #CulturaSegura, tot un exemple per altres municipis que ha fet que no només mantinguéssim un elevat nivell d'oferta cultural, sinó que, fins i tot, féssim un important pas endavant capitalitzant o atraient a casa nostra festivals i esdeveniments de primer nivell. Ara, per la nostra Festa Major, demostrarem un cop més el nostre compromís amb la cultura i la nostra gran capacitat d'adaptació per seguir garantint aquest servei bàsic i d'una enorme importància social.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tampoc em vull oblidar d'un altre element important de la festa, que cap virus ens podrà prendre: la reivindicació de la nostra consciència com a poble i com a comunitat. Les Festes Majors són també un dia per a recordar-nos la pertinença a una col·lectivitat amb la qual compartim vida i amb la que ens uneix tota una xarxa de vivències i sentiments, una significació de la festa que sobreviu a tots els cataclismes i complicacions que el destí ens posa per davant. També aquest any cal mantenir-la viva.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot i no ser la festa plenament normalitzada que voldríem, com les primeres llums del dia, aquesta celebració ens permetrà agafar aire i començar a albirar la fi de la foscor i l'inici d'una etapa nova plena d'esperança i de bons desitjos. Ja queda menys per poder saltar, abraçar-nos i passar-ho bé sense por. Mentrestant, aprofitem al màxim aquestes dates. No deixem perdre ni una oportunitat per passar una bona estona i per fer poble.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-44159469119289723112021-08-15T14:13:00.001+02:002023-08-28T14:15:19.885+02:00Text de presentació de la revista de Festa Major 2021<div style="text-align: justify;">Un any més, Roses es prepara per viure una de les dates més assenyalades al calendari, la Festa Major. Aquest any, vivim l'emoció que l'acompanya amb una sensació agredolça. Agre perquè no podem oblidar totes les persones que ens han deixat durant els últims divuit mesos a causa de la pandèmia, així com tampoc el patiment de les seves famílies i de totes les persones que han patit les conseqüències de les restriccions de la nostra vida social i econòmica. Però també dolça, perquè, de la mà de la ciència i la sanitat pública, la solució en forma de vacuna va avançant sense aturador i ens permet anar recuperant, a poc a poc, la normalitat de les nostres vides i les nostres festivitats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXRQuvKAfIj57KQHyvYzntqVV-JSqB6GFD52CflwebrB-7HfaaekYtyDfgpta1v8NlOMhHuvggvH83IGr-szANABqM_cDfQTjvbKkSCr9RwgYu_tq28z4norMfMhMQ0obt82mEokyA-3NI64ubqMJ9_Yz7BtqrlUa7eNlzzZvAKgKtUFDT8ydmIxFViJk/s416/imatgerevistafestamajor2021.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="416" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXRQuvKAfIj57KQHyvYzntqVV-JSqB6GFD52CflwebrB-7HfaaekYtyDfgpta1v8NlOMhHuvggvH83IGr-szANABqM_cDfQTjvbKkSCr9RwgYu_tq28z4norMfMhMQ0obt82mEokyA-3NI64ubqMJ9_Yz7BtqrlUa7eNlzzZvAKgKtUFDT8ydmIxFViJk/s320/imatgerevistafestamajor2021.png" width="320" /></a></div>La Festa Major del 2021 no serà encara com les de sempre. Les restriccions i les limitacions que imposa la seguretat sanitària encara no ho faran possible. Però aquests dies no seran pas desaprofitats! Si per alguna cosa s'ha caracteritzat Roses durant tota aquesta etapa ha estat per esdevenir un referent de la #CulturaSegura, tot un exemple per altres municipis que ha fet que no només mantinguéssim un elevat nivell d'oferta cultural, sinó que, fins i tot, féssim un important pas endavant capitalitzant o atraient a casa nostra festivals i esdeveniments de primer nivell. Ara, per la nostra Festa Major, demostrarem un cop més el nostre compromís amb la cultura i la nostra gran capacitat d'adaptació per seguir garantint aquest servei bàsic i d'una enorme importància social.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tampoc em vull oblidar d'un altre dels elements importants de la festa, que cap virus ens podrà prendre, la reivindicació de la nostra consciència com a poble i com a comunitat. Les Festes Majors són també un dia per a recordar-nos la pertinença a una col·lectivitat amb la qual compartim vida i amb la que ens uneix tota una xarxa de vivències i sentiments. Un dia per celebrar l'orgull de compartir projecte amb els nostres veïns i veïnes. Un dia per a reivindicar la necessitat de cuidar-nos els uns als altres. Aquesta significació de la festa sobreviu a tots els cataclismes i complicacions que el destí ens posa per davant, i les banderes de Roses als balcons de l'any passat així ens ho demostren. També aquest any cal mantenir-la viva.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot i no ser la Festa Major plenament normalitzada que voldríem, com les primeres llums del dia, aquesta celebració ens permetrà agafar aire i començar a albirar la fi de la foscor i l'inici d'una etapa nova plena d'esperança i de bons desitjos. Ja queda menys per poder saltar, abraçar-nos i passar-ho bé sense por. Mentrestant, aprofitem al màxim aquestes dates. No deixem perdre ni una oportunitat per passar una bona estona i per fer poble.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Visca Roses!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Visca la Festa Major!</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-27266994100085612972021-07-15T22:39:00.001+02:002021-12-08T22:41:10.513+01:00Alcaldia<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/07/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El passat 26 de juny va ser un d'aquells dies que no oblidaré per anys que visqui. Aquella jornada vaig tenir l'honor de ser investit alcalde de Roses amb el suport d'onze dels disset regidors que conformen el ple municipal, és a dir, un 65% del plenari, la majoria més sòlida en una investidura de l'actual etapa democràtica que va començar el 1979.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgIzi060wdaWTTYWmoWUgqQIfKj4_zGqYCCS4Ox53wRzKwA4S2jA9p5NRalXdpMw5-PUdIMlYCn7PA3i_9pufdPrKONxuOTrm0Va813_KpZxNTOirn0LIodfj0ZO-sjRHacxHQiZE5fMp2g2NxDSAXXssnR9knDhCn1T6mDQrUr42OqkH3wM-9JSFo6=s960" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgIzi060wdaWTTYWmoWUgqQIfKj4_zGqYCCS4Ox53wRzKwA4S2jA9p5NRalXdpMw5-PUdIMlYCn7PA3i_9pufdPrKONxuOTrm0Va813_KpZxNTOirn0LIodfj0ZO-sjRHacxHQiZE5fMp2g2NxDSAXXssnR9knDhCn1T6mDQrUr42OqkH3wM-9JSFo6=s320" width="320" /></a></div>Les meves primeres paraules com a alcalde de Roses van ser per a testimoniar l'emoció i l'orgull d'aquell moment. Per a un nen que jugava de petit a la plaça de l'Església i al vaixell pirata de la platja, que cada matí remuntava la Riera per anar a escola i que comprava croissants acabats de fer a Can Mallol; per a un jove que passava les nits de divendres al local de l'Embranzida i que participava als campionats de Magic del CAR, convertir-se en la màxima autoritat del poble que l'ha vist néixer i créixer esdevé una emoció difícil de poder definir.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sóc plenament conscient de la magnitud emocional i històrica que representa aquesta responsabilitat. Com a regidor m'encarregava, entre altres coses, de la «Seguretat»; ara, com a alcalde, recuperant un concepte que sempre he pensat que és deliciosament republicà que va fer famós el president Maragall, m'encarregaré de les «Seguretats». Perquè si per seguretat entenem viure en unes condicions de vida dignes, agradables, estables i en llibertat, són molts els perills que cal afrontar. Evidentment, l'incivisme i la delinqüència en són un, però també ho és la manca d'accés a l'habitatge o al mercat laboral; la discriminació per raó de raça, de creença o de sexe; la sensació d'exclusió, la mala gestió de l'espai públic, la destrucció del medi ambient, la mala ordenació de la circulació o la contaminació. Tot això són seguretats que cal donar als ciutadans, amb les que l'Ajuntament està compromès i amb les que també estarà compromès el seu alcalde.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">M'entregaré des del primer dia per estar a l'altura de l'encàrrec, conjuntament amb els companys d'equip de govern (d'ERC, JxC i GdP) i també comptant amb els grups de l'oposició. Assumint també el llegat en positiu de tots els que m'han precedit en el càrrec: en Jaume Noguer, en Joan Bataller, en Pere Sanés, en Carles Pàramo, la Magda Casamitjana i la Montse Mindan.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Comença una etapa apassionant en la que compto amb tothom i vull que hi surti guanyant tothom.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-81823586616301690772021-06-15T22:25:00.001+02:002021-12-08T22:27:53.398+01:00Reforç policial<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/06/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest mes l'Ajuntament de Roses ha aprovat una partida de 72.000 € per tenir un reforç extraordinari de les hores de servei dels agents de la Policial de cara a una temporada turística que es preveu especialment complicada. En total aquesta ampliació suposarà que cada agent de Policia podrà realitzar fins a 60 hores més, que previsiblement suposaran més de 2.000 hores efectives de servei.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjatTbThZB4W7GZ7H5KCsSuIM6rgYBz9FpSOLLGb4WWqBeAVo8-F2AIYUpVeqbuVelt6-wii_HTb9QyBMEBV9_hBYoqP8_OqwThpjB-10HYlLOg60FNs-hu98wOxzglyMJaUR-Rt_s8hpBmXN__zis8wQH2dn0Uhy9MnwdkodM3XE2nXAZmKTm_FSUI=s960" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjatTbThZB4W7GZ7H5KCsSuIM6rgYBz9FpSOLLGb4WWqBeAVo8-F2AIYUpVeqbuVelt6-wii_HTb9QyBMEBV9_hBYoqP8_OqwThpjB-10HYlLOg60FNs-hu98wOxzglyMJaUR-Rt_s8hpBmXN__zis8wQH2dn0Uhy9MnwdkodM3XE2nXAZmKTm_FSUI=s320" width="320" /></a></div>Aquest reforç servirà per afrontar problemàtiques importants com poden ser l'incivisme en diferents punts del municipi, les mesures de prevenció sanitària que encara seguiran vigents durant unes setmanes més, la venda irregular al passeig Marítim o els problemes de saturació a les cales del Cap del Creus. Com sempre, convé recordar que en totes aquestes problemàtiques l'actuació policial és només una gestió a curt termini, no pas una solució definitiva. Totes aquestes realitats necessiten ser abordades des d'altres àmbits per tal d'arribar a l'arrel i, per tant, a la solució estructural. Malgrat això, és evident que mentre existeixin tant la ciutadania com el mateix ajuntament seguiran requerint la intervenció policial per tal de fer front als seus efectes nocius, i per tal de respondre a aquestes necessitats hem pres la mesura de l'augment d'hores, entre d'altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Paral·lelament a aquest increment en el nombre d'hores de servei, l'Ajuntament ja ha posat en marxa el procés de selecció que realitza anualment per als nomenaments de 7 agents interins, que permeten redimensionar la plantilla amb un important reforç durant 6 mesos, entre l'1 de juny i el 30 de novembre. A aquests, se sumen les 5 places en propietat de policia que s'incorporaran en breu al servei, amb les quals es cobreixen vacants i jubilacions corresponents a aquest 2021.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una altra de les mesures que adopta l'Àrea de Seguretat Ciutadana durant l'estiu és la de disposar de la presencialitat del total d'agents que integren la plantilla durant el període comprés entre els mesos de juliol i agost, és a dir, que durant aquest període concret no d’autoritzar vacances entre els membres de la plantilla per tal de garantir que es disposa en tot moment de tots els efectius possibles.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb tot això, esprem poder afrontar amb garanties aquesta temporada d'estiu, que ha de ser la de la reactivació econòmica, per tal de contribuir tant com sigui possible al seu bon desenvolupament.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-67775658142918642452021-05-15T22:20:00.002+02:002021-12-08T22:28:06.397+01:00Ermengol Romañach<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/05/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El passat 7 maig vàrem celebrar l’acte de col·locació de la llamborda en memòria d’Ermengol Romañach, l’únic rosinc del qual es té constància que va morir als camps de concentració nazis durant els anys 40. És un acte memorialístic emmarcat en el projecte europeu “Stolpersteine”, que en el cas de Catalunya coordina el Memorial Democràtic de la Generalitat, el director del qual ens va acompanyar a la jornada. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’Ajuntament també hi ha col·laborat, a més de amb la organització de l’acte i la col·locació física de la llamborda, amb una minuciosa recopil·lació de la vida d’Eremengol per part dels historiadors de l’Arxiu Municipal. Un treball historiogràfic que, a tall d’homenatge, vull aprofitar per recollir encara que sigui parcialment:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ermengol Romañach Coll, nascut el 1906, vivia amb la seva parella, Josepa Gelabert Berta, al carrer Peralada, 15 (actual 33), lloc on es va col·locar la llamborda. Fou militant de la CNT-FAI i, amb l´esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Posteriorment, fou conseller municipal entre el 1937 i 1938.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj19-fUQ4xBNvvYkq8gr84rk0EeLsf0_9sDUfV9saa3MSKRj2ipRTZFXutfc-pnqy5uQ0p3a71vHZkRMxn7zM3xdq5QNg3vvUjEE0Yqx0UI87_4NezfqxSmahxiPoOVy6ILKn9fNiO7SsSJjA54-RAFS9RctLvFOukRDxcz6LSda2B801DfJSc5FHGS=s1440" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1440" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj19-fUQ4xBNvvYkq8gr84rk0EeLsf0_9sDUfV9saa3MSKRj2ipRTZFXutfc-pnqy5uQ0p3a71vHZkRMxn7zM3xdq5QNg3vvUjEE0Yqx0UI87_4NezfqxSmahxiPoOVy6ILKn9fNiO7SsSJjA54-RAFS9RctLvFOukRDxcz6LSda2B801DfJSc5FHGS=s320" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Just abans de marxar a l'exili l'any 1939, la Pepeta tenia amagat l'Ermengol en una habitació darrera d'un armari. Poc després van fugir a l'exili, on van ser reclosos en un camp de concentració a l’altra banda l’Albera. Al cap d'un temps de ser a l’estat francès els serveis d'informació alemanys van fer una batuda al camp i van agafar l'Ermengol. Va ser traslladat a Güsen el 29 de març del 1941 amb el número 11.538.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Va morir a l'esmentat camp el dia 30 de març de 1942, allunyat de la seva estimada Pepeta i de la seva Roses natal. L'assassinat d'Ermengol Romañach Coll representa, possiblement, una de les formes més terribles i tristes de solitud. Quasi una dècada després de no saber res de l’Ermengol, el Registre Civil de Roses va inscriure l'any 1949 la mort d'Ermengol Romañach. Fins aleshores no hi havien hagut novetats sobre la seva sort, malgrat que a Roses tothom sabia que podia haver acabat en mans dels nazis.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El seu germà gran, en Pere, va anar a viure a la població del Palau del Vidre, al Rosselló, on encara hi viuen els seus descendents. La Josepa Gelabert Berta va morir a causa d'una cardiopatia el 30 de juny de 1983. I el seu germà petit, en Josep, i els últims records de l’Ermengol van morir el 13 de juliol de 1987.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-37016389775607686132021-04-15T22:11:00.001+02:002021-12-08T22:13:34.156+01:00Dades de seguretat<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/04/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 29 de maç es va celebrar la Junta Local de Seguretat, a la qual varen assistir, a més de la Policia Local, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. També vàrem comptar amb la presència de l'Albert Ballesta, Director de Serveis Territorials d'Interior de la Generalitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El primer que cal destacar de les dades aportades pels diferents cossos és una bona notícia: els fets delictius han disminuït a Roses un 33% en l'últim any. I a més, la resolució dels casos ha augmentat en 6,8 punts. L'única dada negativa són els delictes contra l'ordre públic (conflictes veïnals, baralles, discussions...) que han augmentat. Aquesta dada ens permet fer una fotografia objectiva de la situació de la seguretat al nostre municipi. És cert que hi ha hagut darrerament casos concrets molt rellevants i que han generat un important perjudici als veïns d'algunes zones i una sensació generalitzada d'inseguretat, com n'és un bon exemple la situació viscuda al carrer Pare Claret. No obstant, les xifres diuen que són casos concrets, que requereixen d'actuacions concretes, i que Roses és una ciutat segura en termes generals.</div><div style="text-align: justify;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjIb90k_GZgwnYq2ezs4OIBcRzI_wKn3KIPrTQjyXL2j8wUOmJSZMNDBhKSuMMHasfB9tIJkCB8ev-Vt0d-ssDaYyZpL6WKw4mPqhDpy5f-GyGmPM3Retn5TpJgbHitD6ozm2pxN1K1sHpJkdry_PWLtzFqa98u6WK2FHoXzLPoRMzPiVgspmrxUoUE=s960" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjIb90k_GZgwnYq2ezs4OIBcRzI_wKn3KIPrTQjyXL2j8wUOmJSZMNDBhKSuMMHasfB9tIJkCB8ev-Vt0d-ssDaYyZpL6WKw4mPqhDpy5f-GyGmPM3Retn5TpJgbHitD6ozm2pxN1K1sHpJkdry_PWLtzFqa98u6WK2FHoXzLPoRMzPiVgspmrxUoUE=s320" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: justify;">També cal destacar actuacions importants per part de Mossos d'Esquadra i el CNP en les últimes setmanes, que han comportat detencions rellevants, i també diferents investigacions en procés que esperem que donin resultats aviat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per part de la Policia Local, dades notables. En un any, 1.051 serveis de Seguretat Ciutadana, 3.854 de disciplina viària, 419 cotxes retirats amb la grua, 150 cotxes abandonats reiterats de la via pública, 47 denúncies penals, 30 persones detingudes, 739 aixecaments d'actes i 626 serveis de Policia de proximitat (com ara mediacions o intervencions per molestes veïnals).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En els apartats específics, en podem destacar essencialment dos: la venda ambulant irregular i les mesures Covid. Pel que fa a la venda ambulant irregular, les xifres de l'actuació policial són també bones: s'ha passat dels 4.000 articles decomissats el 2018 i dels 18.000 el 2019 a uns 26.000 el 2020. Això no soluciona el problema, que no és policial, sinó social, però sí que demostra que la línia de treball de la Policia Local per treure el màxim rendiment de les nostres competències i recursos, funciona. I pel que fa a les restriccions per la Covid, s'han fet un total de 312 controls de pas i s'han aixecat 228 actes per incompliment.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-86908109902142782802021-03-15T22:05:00.007+01:002021-12-08T22:10:06.848+01:00Llibertat d'expressió<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/03/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br />El clima de regressió democràtica a l’Estat Espanyol ha quedat novament palès en la detenció el dia 16 de febrer de 2021 del cantant i poeta lleidatà Pablo Hasél acusat d’apologia del terrorisme i de calúmnies i injúries a la Corona i a les institucions de l'Estat arran de la lletra d’una cançó i de 62 missatges a la xarxa social twitter entre 2014 i 2016.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hasél, condemnat per l’Audiència Nacional, ha ingressat a presó per haver fet sentir la seva veu i la seva opinió, un Dret que hauria de ser respectat en tota democràcia consolidada. Ens ha quedat novament clar que aquest no és el cas de l’Estat Espanyol, un Estat que s’ha posat en el punt de mira d’organitzacions internacionals per la limitació que està posant de forma aberrant a la Llibertat d’expressió i per la gestió autoritària amb pèrdua de drets fonamentals. La llibertat d’expressió i d’opinió és un dret fonamental de tot individu i està recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiQGVkjx18L4BB94U-b4NRbQC8vnn_Q8QHh3yIqEkwAijEWlhcUgTD-7uO-hOMGTn1YtU7iwvVIIbVrW7SxOXrqdF70RycKKbXG2nMe28j_fgYO-p75AdFrf86lqhcvhPJb7aNuhFiUQMUivVXByulerTL3jZqgwIRHUciDvvjrFLDS-yoGalyaZohx=s400" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="326" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiQGVkjx18L4BB94U-b4NRbQC8vnn_Q8QHh3yIqEkwAijEWlhcUgTD-7uO-hOMGTn1YtU7iwvVIIbVrW7SxOXrqdF70RycKKbXG2nMe28j_fgYO-p75AdFrf86lqhcvhPJb7aNuhFiUQMUivVXByulerTL3jZqgwIRHUciDvvjrFLDS-yoGalyaZohx=s320" width="261" /></a></div>L’Estat Espanyol, a través d’uns tribunals parcials, subjectius i obsolets, s’han esplaiat en els darrers anys a defensar i protegir els qui fan apologia del feixisme i del franquisme mentre, per altra banda, es distorsionen fets i accions que qüestionen aquests moviments antidemocràtics i que representen una crítica i una valoració emmarcada en la llibertat d’expressió.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tot això, el Grup d'ERC-Ara Roses va presentar al ple municipal del passat febrer una moció que es va aprovar per majoria absoluta i on s'acordava denunciar les sentències polítiques dels tribunals espanyols que posen en entredit les garanties de tot el sistema judicial i la separació de poders que ha de ser un dels pilars de tota democràcia; condemnar la pena imposada al cantant Pablo Hasél per l’expressió del seu pensament a través de les seves cançons i les seves piulades, fer-li arribar tot el nostre suport i promoure una modificació del Codi Penal on es despenalitzin aquest tipus de delictes i on es protegeixi la llibertat d’expressió en lloc de sancionar-la.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Perquè cal posar les institucions, totes les institucions, també el nostre Ajuntament, al servei de les llibertats fonamentals com la llibertat d'expressió.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-90825670642462039052021-02-15T22:00:00.001+01:002021-12-08T22:02:33.243+01:00Sense Carnaval<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu el 15/02/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>En el moment de publicar aquestes ratlles la majoria dels lectors segurament estaran fent activitats molt diverses: treballar, estar amb la família, passejar, llegir, mirar Netflix... Mil i una opcions per passar un dia qualsevol de pandèmia. En moltíssims casos, però, el que sigui que estiguin fent no és allò que esperaven fer un 15 de febrer.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgVTKFCfcNSbrW9ZrJtTzgNw3fmiV7O3Rnrg3tPJgJXePyAUZa6MsOpqiETUUQm9BaZulibO5iIXh4zqekClnO0yj8sPmFRuaG012UfXTbcJVfgCf6LyoslydVsot4A77cvUHVat4Nxp_GLXl8bkMn4CKUeCX9qmhTzkwrvL2f88ZsYxG7K0_UI50Y9=s1200" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgVTKFCfcNSbrW9ZrJtTzgNw3fmiV7O3Rnrg3tPJgJXePyAUZa6MsOpqiETUUQm9BaZulibO5iIXh4zqekClnO0yj8sPmFRuaG012UfXTbcJVfgCf6LyoslydVsot4A77cvUHVat4Nxp_GLXl8bkMn4CKUeCX9qmhTzkwrvL2f88ZsYxG7K0_UI50Y9=s320" width="320" /></a></div><br />A Roses els vols aquestes dates acostumen a anar sempre lligats a la gran festa major d'hivern del poble: el Carnaval. Sigui perquè, com aquest any, la festa hauria de caure a principis de mes, o perquè està tothom entregat en cos i ànima a preparar carrosses i disfresses, el febrer és un mes de Carnaval a moltes famílies rosinques. Però no serà així aquest 2021. El virus, per desgràcia, també ens ha manllevat aquestes dates tan assenyalades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Val a dir que això no és un fet menor, pràcticament ni durant la postguerra ni durant el franquisme s'havia deixat de celebrar d'una manera o una altra. Per aconseguir que a Roses no es faci un carnaval, n'ha de passar una de molt grossa. El cert és que ha passat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per aquest motiu, em semblava inapropiat deixar passar l'oportunitat d'escriure una reflexió en aquest moment històric sense fer referència a la que, sens dubte, serà una efemèride important. Dolorosa, trista i desencoratjadora per a moltíssimes persones que tenen sang de carnestoltes corrent per les seves venes. I, malgrat això, no puc deixar també de fer referència a com la població ha entomat de manera extraordinàriament responsable i madura la suspensió d'aquesta edició. Tothom ha entès, i les colles les primeres, que era el que calia fer. Encara que sigui amb una llàgrima recorrent la galta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però no és la meva intenció que aquest sígui un missatge de lament, sinó d'esperança i de convicció en el futur. El coronavirus ha impactat amb força contra la societat, ha deixat dolor i deixarà importants cicatrius. Però també d'això ens en sortirem. La societat renaixerà i tirarà endavant quan aquest maleït visitant, tard o d'hora, desaparegui. I també el nostre estimat carnaval tornarà amb més força i ganes que mai. I llavors, tota l'energia, les ganes i la dedicació que ens han obligat a estalviar en l'edició d'enguany, la podrem dedicar a fer que la nostra festa insigne sigui, encara, molt més gran i espectacular. El carnaval tornarà amb força. Que ningú en tingui cap dubte!</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-51088681304920921202021-01-15T21:43:00.005+01:002021-12-08T21:58:47.120+01:00Reis en pandèmia<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a la La Veu el 15/01/2021</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgUFocwlwTjCIs8kcCV_3zmiA3-EaRPQgSl5y2BWfuhsiqytsFz8YAlk76v7nZ8ahtFMK8d2hwOP9Nvnwq53zkcgofGaGG3r2HSEe9Z3lzkNvm6q1ieCAKtOPbWbXR5sBfjNMupKFD53yuKlvuhWISPIfQfVo9HgV1UlpdfqtTOAVD3gDkyT3y1jxvA=s960" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="666" data-original-width="960" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgUFocwlwTjCIs8kcCV_3zmiA3-EaRPQgSl5y2BWfuhsiqytsFz8YAlk76v7nZ8ahtFMK8d2hwOP9Nvnwq53zkcgofGaGG3r2HSEe9Z3lzkNvm6q1ieCAKtOPbWbXR5sBfjNMupKFD53yuKlvuhWISPIfQfVo9HgV1UlpdfqtTOAVD3gDkyT3y1jxvA=s320" width="320" /></a></div>La nit del passat 5 de gener, els tres Reis d'Orient varen arribar a Roses per repartir regals entre els nens i nenes del poble. Cada any arriben, i aquest no podien faltar, però això sí, ho han hagut de fer d'una manera una mica diferent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El virus ens ha obligat a reconvertir la tradicional cavalcada per una recepció reial a la Ciutadella per a tots els infants rosincs. D'aquesta manera, volíem mantenir la màgia d'aquesta jornada, però mantenint totes les mesures de seguretat necessàries i evitant les aglomeracions en un espai molt ampli, a l'aire lliure i on la gent havia d'accedir amb cita prèvia. En aquest nou format, per cert, no hi va faltar ningú! Els reis varen estar acompanyats per tot el seu seguici habitual en els últims anys: el carter, la Miftal, els carboners, les fades, els patges... El nou format va ser un autèntic èxit. La cara d'il·lusió de tots els menuts en acabar el recorregut així ho demostrava. El retorn que ens han fet arribar les famílies ha estat també una certificació d'aquesta bona rebuda entre la ciutadania.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La bona idea i organització correspon a molta gent que hi ha participat. Evidentment, a l'àrea de Cultura i Festes de l'Ajuntament, que amb l'Èric Ibáñez al capdavant va tenir clar des de feia mesos que volia apostar decididament per celebrar aquesta nit fos com fos. Però voldria destacar, sobretot, als més de 50 voluntaris que han materialitzat tot el dispositiu tant durant els dies previs com durant la mateixa jornada. Cada any acostumo a dedicar-los unes línies. La mobilització de voluntaris, sobretot joves, per a fer possible la nit de reis és un dels referents més rellevants a Roses del que suposa que la ciutadania s'empoderi i participi de forma determinant en l'organització de festes i esdeveniments. Sempre ho és. I sempre és espectacular. I sempre és emocionant. Però aquest any ho és més que mai. Veníem d'un any complicat per a moltes famílies, també per moltes de les seves; era un format nou i desconegut; hi havia mil normes que calia tenir en compte i, per acabar-ho de rematar, l'onada de fred d'aquests dies feia duríssima l'estada de diverses hores a la intempèrie. I malgrat tot això, un any més, ells hi eren. El poble de Roses mai no us donarà prou vegades les gràcies i uns felicitarà amb l'èmfasi suficient per la vostra tasca i pel favor que feu als més menuts!</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7849196559404842110.post-15599042858425652092020-12-15T17:14:00.002+01:002021-01-06T17:18:06.326+01:00Malgrat tot, Nadal<div style="text-align: justify;"><b>Publicat a La Veu de Roses el 15/12/2020</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El passat 27 de novembre Roses va obrir les llums Nadal dels carrers. Ho va fer d'una manera diferent de com s'havia fet en els últims anys. Sense cantada de nadales ni l'escalfor dels nens que donaven alegria a aquesta cerimònia. Com gairebé tots els esdeveniments, es va poder seguir només de manera telemàtica a través de les xarxes socials.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Va ser una encesa freda, que culmina un any desafortunat marcat per aquesta maleïda pandèmia que ha trasbalsat el món. Però, malgrat tot, no deixava de ser un moment bonic que marca l'inici d'unes festes que resisteixen a qualsevol contratemps. Nadal són uns dies màgics, en què els carrers s'omplen d'un aroma peculiar i que tots vivim d'una manera especial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cert és que no serà un Nadal qualsevol. Enguany ens hem d'adaptar, com ho hem fet amb la cerimònia d'encesa de llums, i hem de limitar els grups a les trobades, desplaçar-nos menys i prendre tot tipus de precaucions. És igualment cert que moltes famílies estan passant un moment molt complicat, ja sigui per la pèrdua d'algun ésser estimat o pels problemes econòmics que ha provocat la Covid. Totes aquestes coses hi són, i no les podem perdre de vista, però, insisteixo, cap d'aquests entrebancs podrà acabar amb l'essència irreductible de les festes de Nadal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBIcnuRHNr5J95PfhFNHhp2KYaab4z0iTKWoTBlZ5raiehFcnpUEa7GA9zg2tVyFVDtopmPxndgYX56UiELeJ6BUgy5gMkgQVpJi4PtkHgM6UMUIu7iKj3xoldeKqfd-GWb2U4_zn6b5k/s960/127710057_10217460613882469_5251163118569302608_n.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBIcnuRHNr5J95PfhFNHhp2KYaab4z0iTKWoTBlZ5raiehFcnpUEa7GA9zg2tVyFVDtopmPxndgYX56UiELeJ6BUgy5gMkgQVpJi4PtkHgM6UMUIu7iKj3xoldeKqfd-GWb2U4_zn6b5k/s320/127710057_10217460613882469_5251163118569302608_n.jpg" width="320" /></a></div>Això sí, en aquest Nadal peculiar hem de tenir cura d'intentar ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, que tots puguem celebrar-lo en les millors condicions possibles. Això vol dir, per una banda, respectar amb el màxim de rigor possible les mesures de prevenció dictades per les autoritats sanitàries, perquè la relaxació sobre aquest tema pot tenir gravíssimes conseqüències de tota classe per nosaltres mateixos i per tota la gent del nostre entorn. I també vol dir, per exemple, pensar en els comerciants de la vila, que han aguantat un any complicadíssim estoicament i que, ara més que mai, necessiten el compromís dels veïns i veïnes per fomentar el consum local.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Gaudim d'aquestes festes, que sempre hi són. Gaudim d'aquests dies, que ningú ens podrà prendre. Fem-ho amb responsabilitat, per protegir-nos i protegir als altres. Fem-ho amb compromís, per ajudar-nos i ajudar als altres. Fem-ho amb optimisme, per, malgrat tots els malgrats, gaudir-ho i fer-ho gaudir als altres.</div>joan planahttp://www.blogger.com/profile/16224715064354440511noreply@blogger.com0