divendres, 26 d’octubre de 2018

Entrevista sobre l’1 d’octubre

Preguntes enviades per Júlia Blanch el 26/10/2018

Què en penses de la llei del referèndum que es va aprovar al Parlament català?
La llei del referèndum és el primer instrument jurídic que el Parlament de Catalunya ha aprovat en més de 80 anys per tal de donar cobertura jurídica al dret d'autodeterminació. Va ser un moment decisiu que marcava de forma indiscutible la voluntat de fer possible l'1 d'octubre, i fer-ho malgrat els infinits impediments que l'Estat estava disposat a posar-hi. 

Per tu que significa el dia 1 d'octubre?
L'1 d'octubre és una data clau per a la història del país. És un dia en el qual els ciutadans i les seves institucions van fer possible organitzar un referèndum contra la repressió, i fins i tot la violència, de l'Estat. Un dia que vàrem demostrar quina és la determinació democràtica d'aquest país i el que som capaços de fer quan ens hi comprometem. Ciutadans i institucions, treballant junts, tenim molta més força del que ens pensem.

Com vas viure l'1 d'octubre? 
Per una banda, amb emoció per la jornada, perquè es podia notar perfectament la solemnitat i la importància del dia a cada minut. Per l'altra banda, amb nerviosisme per les imatges i les informacions que ens arribaven des de diferents llocs del país, que feien que estessis en tensió constant per si allò podia passar també a Roses.

Vas anar a votar? Per què?
Evidentment. D'ençà que tinc 18 anys he anat a votar a totes les eleccions i referèndums on he estat convocat, i aquesta vegada també. El Parlament del meu país va convocar els ciutadans a votar, i jo hi havia de ser.

Penses que el referèndum va ser legal o il·legal? Per què?
La llei del referèndum aprovada el 6 de setembre al Parlament de Catalunya és la que dóna cobertura al referèndum, creant un marc jurídic ad-hoc per poder-lo fer possible i fonamentant-se amb drets reconeguts per tractats internacionals com el dret a l'autodeterminació, però també el dret a la participació política o a la llibertat d'expressió, reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Com era d'esperar, les institucions espanyoles no varen reconèixer la legitimitat d'aquest marc legal i, per tant, el varen considerar il·legal.

Per què creus que cap país europeu ha reconegut la República Catalana com a tal des de la celebració de l'1 d'octubre?
Ens enganyaríem a nosaltres mateixos si no acceptéssim que, malgrat l'èxit de l'1 d'octubre, aquell mes d'octubre no vàrem ser capaços d'acumular les forces suficients per fer allò que volíem fer. No podíem esperar de la comunitat internacional que donés suport al projecte de la independència, però sí que esperàvem que la pressió interna i externa acabaria forçant a l'Estat a fer allò que es negava rotundament a fer: seure en una taula i negociar amb el Govern de la Generalitat per encaminar per vies democràtiques i pactades el conflicte polític amb Catalunya. Cal destacar que els posicionaments d'alguns països com Bèlgica o Eslovènia en els primers dies d'octubre varen ser especialment pròxims a aquesta idea de forçar la negociació, i Suïssa fins i tot es va oferir públicament com a mediadora. També cal recordar les paraules de Donald Tusk, president del Consell Europeu, el 10 d'octubre apel·lant directament al President Puigdemont per demanar-li que "no prengués cap decisió que fes impossible el diàleg". El cas, però, és que la reacció no va ser suficient i el govern Espanyol no es va veure forçat a seure a negociar.
A partir d'aquí, una part del Govern, liderada per Santi Vila, va intentar negociar una sortida pactada amb Madrid, però les negociacions finalment fracassen. Al meu entendre, la gestió d'aquestes negociacions va acabar de debilitar del tot la posició del Govern (amb coses com la convocatòria fallida d'eleccions del 26 d'octubre). En aquest context s'arriba al 27 d'octubre fent una DUI que el mateix Parlament que l'aprovava sabia que era un final simbòlic a l'octubre republicà i que no sorgiria efectes jurídics ni tindria reconeixements. De fet, els delegats de la Generalitat a l'exterior ni tan sols van rebre l'ordre de lliurar als Estats la carta que tenien preparada demanant oficialment el reconeixement.
La principal decepció, per tant, va ser no aconseguir el suport internacional suficient per forçar la negociació, no per reconèixer la República.

Creus que l'actuació policial de l'1 d'octubre va ser proporcionada o desproporcionada? Per què?
Qualsevol persona que vegi les imatges, veu que l'actuació va ser deliberadament violenta, i amb una voluntat de castigar i atemorir a la població. Principis que estan als antípodes del que marquen els protocols policials. També cal recordar que no només va ser desproporcionada, sinó que també va incomplir les mateixes resolucions judicials, que els manaven actuar preservant sempre la pau social al país.

Els resultats del referèndum de l'1 d'octubre varen ser els següents: a la pregunta "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" el 90,18% varen votar que si, un 7,83% va votar que no i un 1,98% dels votants varen votar en blanc, amb una participació del 43,03%. Que en penses d'aquets resultats?
Cal remarcar que el referèndum es va produir en mig d'actuacions policials brutals i d'imatges de gent ferida corrent per totes les xarxes socials. Malgrat això, milions de persones varen anar a votar i a defensar els col·legis. La participació en el referèndum va ser la millor mostra que l'estratègia de la repressió violenta per la qual va apostar Madrid va ser un fracàs.

Vols que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? Per què?
Sí. Tenir un Estat homologable als del nostre entorn és la millor eina que podem tenir per construir un país millor i on puguem respondre més efectivament a les necessitats de la nostra gent, el nostre territori i la nostra economia.

Què faries o quina solució donaries a la part de la societat que va votar o votaria a la pregunta anterior el contrari al teu pensament?
Un país s'ha de construir sempre pensant en tots els ciutadans. Com molt bé diu sempre en Joan Tardà, maleïda la pàtria, per catalana que sigui, que exclogui a una part dels seus fills. Els catalans que veuen amb preocupació, amb desconfiança o simplement amb antipatia la idea de la República han de formar necessàriament part de la construcció del país. Sempre he pensat que el conflicte nacional a Catalunya s'ha de resoldre per vies democràtiques. Això vol dir votar, però també vol dir dialogar, negociar, pactar i respectar. La millor solució per republicans i unionistes és un marc de diàleg democràtic en què puguem decidir civilitzadament quin país volem construir.

Creus que va ser precipitada l'acció del expresident de calatunya Carles Puigdemont en declarar la República catalana?
No la definiria com a precipitada. La Generalitat arriba als últims dies d'octubre sabent que la seva estratègia no havia provocat l'efecte que esperava, i havent de gestionar com acabaria aquella batalla. Acabar amb una DUI, encara que només fos simbòlica, era segurament la manera més digna que teníem com a país d'acabar aquell mes d'octubre.

Que en penses de l'article 155 de la constitució espanyola que diu el següent:
Artículo 155
Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.
Aquest artícle vol estar inspirat en un artícle de la constitució alemanya que parla del concepte de "coacció federal". Parla de la capacitat de donar instruccions a les autoritats del la Comunitat, no de suspendre-les. De fet, aquesta possibilitat va ser proposada per Alianza Popular el 1977 i va demanar que el redactat de l'article contingués la possibilitat de "suspendre un o més òrgans de la regió i nomenar un governador amb poders especials". Aquesta proposta de redactat va ser rebutjada, malgrat que quan finalment s'ha fet servir aquest article (només ha passat el 2017 amb Catalunya) s'ha fet exactament de la manera que es va rebutjar 40 anys enrera. 
Això demostra que aquest artícle s'entén, simplement, com un calaix de sastre que serveix com a excusa als governs espanyols per fer el que vulguin amb les comunitats. Això es carrega absolutament aquell discurs de l'Estat descentralitzat. Amb un Estat que pot fer el que vol quan vol amb l'autonomia, no hi pot haver decentralització. Almenys, no de qualitat. 

Penses que va ser oportú, per part de l'estat espanyol, aplicar l’article 155?
No només no va ser oportú, sinó que va ser manifestament antidemocràtic i m'atreveixo a dir que anticonstitucional. 
Antidemocràtic perquè no era res més que donar una resposta repressiva a un problema polític. Es buscava castigar i humiliar a la Generalitat simplement per haver intentat donar veu als ciutadans. I no podem oblidar que en paral·lel al 155 varen activar tot l'aparell judicial. Un autèntic "paquet repressiu". Que milions de persones volen decidir el seu futur és una realitat ben legítima i democràtica, i cal enfocar-la a través de la negociació política, no a còpia de reprimir fins que tota aquesta gent canviï d'idea. La millor prova que això no serveix per res és que 2 mesos després del 155, els independentistes varen guanyar de nou les eleccions.
I anticonstitucional perquè qualsevol que llegeixi el text de l'article 155 veu que no permet fer el que varen fer. Per començar, quan parla de requerir al President de la Comunitat, s'entén que li ha de requerir que faci o deixi de fer una cosa concreta, cosa que l'Estat no va fer. Però el més greu és que és evident que no permet cessar al Govern, ni establir limitacions a l'activitat del Parlament. Qui jutjarà la constitucionalitat de la seva aplicació serà un Tribunal Constitucional que, evidentment, actuarà com a part i no com a jutge, i difícilment esmenarà l'aplicació d'aquest article, però això només demostra, una vegada més, la parcialitat i l'arbitrarietat amb la qual s'apliquen els preceptes constitucionals i perquè aquesta no és una constitució que defensi els drets de tots els ciutadans de Catalunya.

Penses que els empresonats són presos polítics o polítics presos? Per què?
Quan els membres del govern, la Presidenta del Parlament i els líders de dues entitats socials són empresonats sense judici per haver participat activament en la convocatòria d'un referèndum, dubto molt que l'Estat pugui convèncer a cap observador neutral que no es tracta de presos polítics. En tot cas, només cal escoltar les declaracions de ministres avançant als mitjans de comunicació les decisions judicials, seguir la cronologia dels fets (com l'empresonament de Jordi Turull a mitja investidura) i veure els autos del jutge del Tribunal Suprem (on directament explica com creu que hauria de ser el Govern de la Generalitat i parla en primera persona dels suposats "afectats" pels seus actes) per corroborar el caràcter netament polític del seu empresonament. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada