dilluns, 15 de gener de 2018

21D, de Vic fins a Roses

Publicat a La Veu el 15/01/2018

Després de mesos d'una activitat política frenètica al nostre país, el passat 21 de desembre vàrem veure com totes les emocions viscudes cristal·litzaven en unes eleccions al Parlament amb la participació més alta de la història recent. Aproximadament el 80% arreu del país. Totes les eleccions tenen un valor democràtic innegable, però quan s'assoleixen aquestes xifres, aquest valor és encara més gran. Ho és, en primer lloc, perquè reforça la legitimitat dels resultats obtinguts i, en segon lloc, perquè ens dóna una imatge molt clara del país que tenim en aquests moments.

Comencem pel primer valor, el de la legitimitat. En els últims mesos hem viscut una repressió sense precedents contra el moviment independentista, que ha estat un condicionant clau per a aquests comicis. Algunes candidatures les han afrontat amb els seus líders a la presó o a l'exili, i en mig d'una causa general contra el sobiranisme (alcaldes, mestres, mossos, bombers, tuitaires...) pensada per sembrar el terror i desmobilitzar a l'electorat. Malgrat tot això, el resultat electoral ha donat una claríssima victòria al bloc republicà d'ERC, JxCat i la CUP, que ha superat àmpliament en escons i en vots al bloc del 155 format per C's, PP i PSC (els mateixos que varen convocar aquestes eleccions il·legítimes i il·legals per a guanyar-les) i que dóna un mandat democràtic clar i nítid, que cal exigir a tothom que assumeixi i respecti.

Però hi ha també un segon valor. L'altíssima participació ens dibuixa de forma molt exacta el país que tenim. Per una banda, enterra per sempre més al jardí de les entelèquies el famós concepte de "majoria silenciosa". Les urnes diuen clarament que no són majoria i, a jutjar pel reguitzell de males arts que exhibeixen, silenciosos tampoc ho són. Ara bé, ens ensenya també que hi ha una gran part dels nostres conciutadans que encara avui perceben de forma adversa el projecte d'exercir la sobirania com a país. Cometríem un greu error negant aquesta realitat, i encara pitjor estigmatitzant-la o ridiculitzant-la. Els comentaris que certa gent fa sobre les zones amb un important gruix de vot unionista (com Roses) enfront de les zones amb una majoria de vot sobiranista (com Vic) van en aquesta línia, i és un camí directe al fracàs. El mapa que ens ensenya el 21D és el d'un país plural i divers en la seva gent i els seus territoris. Només si afrontem aquesta realitat diversa i entenem que hem de ser capaços de construir un projecte en el qual tot el país es pugui sentir representat podrem seguir fent créixer el moviment independentista. Per seguir sumant cal que parlem a tot el país, de Vic fins a Roses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada