dissabte, 2 de juny de 2012

Manifest de Carles Maria Isidre de Borbó (16 de juny de 1872)


A la mort de Ferran VII, el 1833, hi varen haver dos pretendents a ocupar el tron d'Espanya. Un era la seva filla, Isabel, de només 4 anys d'edat, l'altre era el seu germà petit, Carles Maria Isidre. Aquest és el manifest en que intenta guanyar-se el favor dels catalans en la lluita per la successió.

Amant de la descentralització, avui us dic públicament i solemnement, intrèpids catalans,aragonesos i valencians: fa un segle i mig que el meu il·lustre avi Felip V va creure que el seu deure era esborrar els vostres furs del llibre de les franquícies de la pàtria. El que ell us va prendre, jo com a rei us ho retorno: que si un dia vau ésser hostils al fundador de la meva dinastia, baluard sou ara del seu legítim descendent. Jo us retorno els vostres furs perquè sóc mantenidor de totes les justícies. [...] I Espanya s’adonarà un cop més que a la bandera, on hi ha escrit Déu, Pàtria i Rei, hi ha escrites totes les legítimes llibertats. Furs vigents a Catalunya en temps de Felip V i atorgats novament per Carles VII. Primer. La incorporació del Principat, de la mateixa manera que els Estats d’Aragó,València i Mallorca, a la corona de Castella, és pel camí de la «unió federativa» que li permet gaudir de la seva antiga noblesa, tant en lleis i privilegis com en territori i govern.Segon. La religió única és la catòlica, apostòlica i romana.Tercer. El rei de Castella no pot ser reconegut com a comte de Barcelona si abans no ha jurata les Corts Generals de guardar i defensar els furs del Principat.

1 comentari:

  1. Perdona Joan, tant sols aclarar que el manifest no és de Carles Maria Isidre o Carles V, sinó del seu nét Carles Maria dels Dolors o Carles VII.

    ResponElimina