divendres, 15 d’abril de 2011

ENTREVISTA IMPOSSIBLE A FRANCESC MACIÀ (Sàpiens)

Aquesta entrevista amb Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya que a un quart de tres d’avui, 14 d’abril del 1931, ha proclamat la República Catalana, transcorre en un clima d’emoció i de gent que entra i surt dels despatxos del barceloní Palau de la Diputació. Les eleccions municipals, celebra-
des el passat dia 12, han atorgat la victòria als partits republicans a casa nostra i a Espanya, i han esdevingut un plebiscit que ha palesat el rebuig del poble cap a la monarquia. Macià es declara disposat a encapçalar allò que apunta ser un canvi de règim.

Senyor, no sé si anomenar-vos president...
No s’hi amoïni, jove. Un tractament o un càrrec no fan un home.

En proclamar la República, no us proclameu president implícitament?
Si us plau, es perd en detalls que només infl arien la vanitat d’un polític sense ideals. He proclamat la República Catalana com a estat integrant d’una Federació de Repúbliques Ibèriques, que equival a dir que Catalunya torna a gaudir d’una independència que li van prendre el 1714. Això és el que importa de debò.

El resultat d’unes eleccions municipals, que tenen un caràcter administratiu i no polític, pot provocar l’abdicació d’Alfons XIII?
El rei ha d’optar per renunciar al tron o ser responsable d’un confl icte si ignora la voluntat popular. No té cap coartada, després d’haver beneït que fins l’any passat i durant set anys Espanya fos manada per un dictador com Primo de Rivera. Pensi que el Govern monàrquic va convocar aquestes eleccions perquè creia que les guanyaria fàcilment, sobretot al camp, controlat pels cacics, i aleshores podria convocar-ne unes de generals sense angúnies. Doncs bé, la maniobra li ha fallat del tot i ara li toca acceptar-ne les conseqüències.

Fa un mes, Esquerra Republicana de Catalunya no existia i avui fa història. Es tracta d’un miracle?
Es tracta de ser on cal en l’instant oportú. Esquerra neix el 19 de març de la fusió de tres organitzacions polítiques i aglutina les forces republicanes, laiques i socialitzants del país. Concorrem a les eleccions amb recursos migrats, no semblàvem competidors per a la dreta representada per la Lliga Regionalista, hegemònica des del 1901. Però hem guanyat. I hem guanyat perquè el poble està fart de partits que en lloc de defensar Catalunya han treballat pels interessos d’una classe, la dels magnats, que ha estat còmplice de la dictadura.

Heu trobat moltes resistències a l’hora d’anunciar que el Principat es transformava en República?
Tan sols una. Joan Maluquer, el president de la Diputació i fi ns avui màxima autoritat del país, ens ha exigit desallotjar el Palau, i li he respost que hi érem per designi del poble. Llavors, ell ha dit que no marxava d’aquí si no era per la força i jo li he posat la mà a l’espatlla i li he preguntat si entenia aquest gest com a prou
violent. Ja no m’ha replicat.

Per cert, com s’explica que gairebé una hora abans que vós el senyor Lluís Com panys hagi manifestat liquidada la monarquia des del balcó de l’Ajuntament?
Bé, no volíem obrar de cap manera fins que no es ratifi qués el nostre triomf a les urnes, però quan les notícies l’han confirmat, milers de ciutadans han sortit al carrer amb banderes catalanes i republicanes, i fruit d’aquest entusiasme l’amic Lluís i altres membres del partit han anat a l’Ajuntament per fer ofi cial l’evidència. Un acte precipitat i tanmateix lògic, ateses les circumstàncies.

I ara què, senyor Macià?
Ara, a esperar la decisió del rei, que desitjo que sigui assenyada, i a consolidar en pau el nou Estat. De moment, la serenitat i l’ordre són generals arreu, la prova de la maduresa d’un poble que fins i tot en una ocasió com la present, en reconquerir la seva llibertat, es comporta amb una dignitat suprema.

Aquesta “entrevista impossible” publicada per l'escriptor Jordi Mata en el Sàpiens núm.74 està fonamentada rigorosament en la documentació històrica sobre la vida i el pensament del protagonista. 

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/04/entrevista_a_francesc_macia_988.php

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada