EL CATALÀ AL SENAT ESPANYOL

Primer de tot m’agradaria dir que estic totalment en contra d’alguns comentaris que he llegit en els últims dies per internet que afirmen que això de reivindicar poder parlar català a Madrid és una tonteria i perdre el temps .

Fins a dia d’avui (i espero que durant poc temps) els catalans som, legalment, espanyols. Aquest fet ens imposa  lleis aprovades a Madrid amb les quals no estem d’acord, ens  obliga a pagar un 10% del PIB català (uns 22.000.0000.000€ cada any), ens impedeix poder participar en la majoria de competicions esportives amb la selecció catalana, limita la capacitat de Catalunya de obrir-se i donar-se a conèixer al mon... i així un llarg etcètera de gripaus que ens hem d’empassar any rera any, dia rera dia...

No obstant, cal tenir present que, mentre no aconseguim un estat propi, el senat és un òrgan legislatiu que  ens representa. I per tant, tenim tot el dret del mon a exigir expressar-nos en la nostra llengua en aquesta institució.

Tampoc ens enganyem, el fet de parlar català al senat, no és ni un pas endavant en matèria lingüística, ni ajudarà el català a no desaparèixer, ni ens ajudarà a que la nostra cultura i la nostra llengua siguin més reconegudes. Però només de veure com a certs polítics espanyols se’ls regiren els budells en sentir parlar una “lengua regional” al senat espanyol i veure que, de tant en tant, ells també s’han d’empassar algun gripau, ja val la pena.

Però el principal motiu per el qual hem de reivindicar un dret legítim que tenim, és el fet de poder posar de manifest l’anticatalanisme latent que està instaurat a les espanyes. Així, una vegada més ,podem posar en evidència aquells (que cada vegada són menys) que encara creuen que Catalunya ha de buscar un encaix còmode dins una “Espanya plural”.

No podia parlar del tema del català al senat sense fer referència a les paraules de Mariano Rajoy i Alicia Sanchez-Camacho. Pel que fa al primer, no mereix més comentari que tatxar-lo de ignorant, tal i com ha fet la plataforma per la llengua, per dir que “esto en un país normal no pasa”, cosa que implica ignorar la situació lingüística de països com Suïssa.

Pel que fa a Sanchez-Camacho, la cosa passa de l’ignorància a l’humor. Si fa poc més de un més la sentíem reivindicar per totes les televisions la seva “llibertat” per poder parlar la llengua que vulgui allà on vulgui (de fet parla castellà al parlament de Catalunya) , ara critica que la gent usi llengües que no son el castellà si ho desitgen.

Durant la campanya, a més, va usar el castellà repetides vegades en els debats electorals amb la resta de candidats (malgrat parla català habitualment amb tots ells), i ara critica que els senadors parlin entre ells castellà per els passadissos i en canvi parlin en català en el senat.

Per definir el l’actitud de la senyora Sanchez-Camacho, només cal buscar el significat de la paraula “autoodi” . http://ca.wiktionary.org/wiki/autoodi

Com he dit abans, aquest cas ha servit per poder fer sortir a la llum l’anticatalanisme que es viu a la capital espanyola

Ha quedat clar que, a Espanya, el castellà és una “lengua comun” que pot ser usada per tot arreu. Ai del qui s’atreveixi a tocar-la !!! Ara bé, el català és una llengua regional i folklòrica que no pinta res fora de la seva regió perifèrica i que per res del mon s’ha de potenciar.

Així, una vegada més, queda en evidència que, a Espanya, no hi cabem. Tant de bo aviat, com demana el PP, no es parli català al senat, no s’hi parli català perquè els catalans ja no hi estem representats.

Salut i Independència !